Alimentació Sostenible

L'inici de la setmana serà coral, musical i participatiu. La paraula la tindran els autèntics protagonistes de l'alimentació sostenible, els agents del cicle alimentari: pescadors, transportistes, xefs, pagesos, ramaderes, paradistes de mercat. S'entrellaçarà amb la gran orquestra mecanitzada de Cabo San Roque, distribuïda en forma de mural sonor davant la façana de l'Ajuntament, i també amb la participació activa del públic, en una creació musical col·lectiva composta especialment per a la ocasió. Un espectacle que destaca tots els agents que estan rere els circuits alimentaris i els dona veu.

• Escenografia i composició musical: Cabo San Roque
• Direcció escènica i coordinació: Edi Pou
• Idea i concepte: Virginia Angulo i Martín Garber

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida.
Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les ocupacions principals del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des del seu inici. D’aleshores ençà, el Govern de la ciutat ha maldat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, perquè n’ha tingut la competència directa, perquè ha actuat de manera subsidiària, o bé perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.  
La intervenció del Govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals. Aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable a la majoria de metròpolis europees.   
L’exposició serà del 15 d’octubre de 2021 al 15 d'octubre de 2022.

Alimentar la població ha resultat sempre una preocupació per a les ciutats. Ha estat una clau decisiva en la seva relació amb els territoris, en l’evolució al llarg dels segles de les tecnologies per aconseguir productes alimentaris i en les condicions en què homes i dones han pogut nodrir-se i mantenir la vida. 

Assegurar el proveïment i la seguretat alimentària va ser una de les ocupacions principals del Consell de Cent, la institució municipal barcelonina creada el 1249, des del seu inici. D’aleshores ençà, el Govern de la ciutat ha maldat per garantir el subministrament i la qualitat dels aliments, perquè n’ha tingut la competència directa, perquè ha actuat de manera subsidiària, o bé perquè ha buscat alternatives a l’acció insuficient d’altres autoritats.  

La intervenció del Govern municipal arriba fins avui, amb Mercabarna, gran rebost de Barcelona i la Mediterrània occidental, i amb una xarxa activa de mercats municipals. Aquesta llarga trajectòria d’implicació municipal decisiva en el proveïment alimentari és una singularitat històrica de Barcelona que no es dona de manera equiparable a la majoria de metròpolis europees.   
L’exposició serà del 15 d’octubre de 2021 al 15 d'octubre de 2022.

Presentació de l’exposició “Alimentar Barcelona, ciutat, proveïment i salut”, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Una de les línies de recerca i difusió del MUHBA els darrers anys s’ha centrat en l’estudi de l’alimentació i la salut dels ciutadans. El projecte “Alimentar Barcelona” ha posat una atenció especial en les institucions i les polítiques que han fet possible satisfer les necessitats bàsiques per a la vida de les persones al llarg de la història i, com a conseqüència, l’existència sostenible de la ciutat mateixa. 
 

La cuina catalana va assolir, als segles XIV i XV, un nivell d’excel·lència reconegut internacionalment. Tenia com a objectius obtenir sabor complexos mitjançant la combinació de condiments fins, emmascarar les qualitats natural dels aliments, crear plats sofisticats i atractius estèticament.  La conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim i els pontificats Calixte III i Alexandre VI, membres de la família Borja, van contribuir a donar-la a conèixer a Itàlia, des d’on la seva fama es va expandir per la resta de l’Europa occidental. Les seves creacions van ser alabades pels gastrònoms més qualificats de l’època i han quedat recollides en quatre llibres de cuina: Llibre de Sent Soví, Llibre d’aparellar de menjar, Llibre de totes maneres de potatges i Llibre del coc. 

Alimentar la ciutat ha estat sempre un gran repte: garantir l’accés al component més bàsic del sosteniment de la vida, per evitar carències i conflictes que comprometin la salut i la pau social dels seus habitants.

Alimentar la ciutat ha estat sempre un afer polític: el comú i les institucions de Barcelona han reclamat i exercit el dret a intervenir políticament per assolir un proveïment alimentari adient en quantitat i qualitat per a la ciutat.

Al llarg dels segles, l’abast territorial i la conformació espacial de la petjada alimentària de Barcelona s’han ampliat i modificat en funció de la quantitat de població que calia proveir i el canvi de les formes de conreu, cria d’animals, transports i fonts d’energia emprades per fer-ho.

Al segle XXI la ciutat s’enfronta a nous reptes de seguretat alimentària a causa de l’emergència climàtica i la crisi socioambiental global. Per encarar-los, reclama i exerceix noves formes de sobirania alimentària orientades a la sostenibilitat dins un espai ambiental just i segur per a tothom a la Terra.

Les cuines formen part de la història de la ciutat. Diríem més, la història també es fa a les cuines, i alhora, la història impregna les cuines de cada ciutat.
Des de mitjan segle XIX fins el 1976, a la cuina han confluït discursos i pràctiques arquitectòniques, tecnològiques, propagandístiques, polítiques i alhora, sabers i habilitats que han permès la subsistència col·lectiva

Vanesa Muela és una cantant multiinstrumentista que rep la influència directa de la saba de la tradició, les arrels i la puresa de les músiques d’abans. És capaç de mostrar l’ànima de les cançons tradicionals que ha après directament de les persones grans, en cadascun dels seus concerts. Transmet com ningú aquesta màgia, aquesta energia i aquest sentiment que té la música del poble, aquesta saviesa ancestral que és capaç de compartir amb el públic d’una manera divertida, amena i interessant. Amb la Vanesa faràs un viatge amb les tonades de jotes, fandangos, seguidilles, ligeros, agarraos, charradas  o corridos al so de les panderetes, panderos, petxines, culleres, guitarres o garbells…

En aquesta activitat, proposem un recorregut gastronòmic que ens durà al passat, el present i el futur de l’alimentació a Barcelona. Serà un tastet guiat que ens servirà per parlar de l’intercanvi cultural, la història, les tradicions, la concepció de la sostenibilitat al llarg del temps, la industrialització alimentaria o de les tendències actuals. Un tastet que de ben segur ens sorprendrà i ens mostrarà les contradiccions tant del model alimentari com dels discursos al voltant de l’alimentació actual.

Què tastarem?

Vi piment
Vi blanc sec aromatitzat amb espècies.
Conté gingebre, aigua de roses, clau, canyella i mel
Al·lergens: sulfits

Neules planes
Recepta medieval de les tradicionals postres nadalenques
Conté: farina, sucre, ous, llard, nata, llet i sal
Al·lèrgens: ous, gluten, lactis

Flaó d’albergínia
Flamet d’albergínia escalivada amb formatge curat, panses i espècies.
Al·lèrgens: lactis

Empedrat amb bacallà
Recepta catalana amb bacallà d’Islàndia i mongetes, tomàquets, pebrots vermell i verd, ceba i oliva negra.
Al·lèrgens: peix

Patates xips
Al·lèrgens: gluten

Iogurt amb magrana
Iogurt de granja de la zona d’Olot amb magrana natural
Al·lèrgens: lactis

Us informem que no podem garantir que els menjars servits en aquest esdeveniment estiguin lliures de substàncies que puguin ocasionar algun tipus d'al.lèrgia o intolerància alimentària.

La taula rodona vol donar resposta a les següents preguntes. Quins impactes haurà d’afrontar el Patrimoni gastronòmic com a conseqüència d’una alimentació sostenible? La sostenibilitat ens "imposa" reptes cada dia. Quines estratègies s’estan duent a terme per aconseguir aquesta adaptació? Serà la innovació la que ens aportarà noves maneres de incloure ingredients sostenibles a la nostra dieta? I, tenim maneres de mantenir una dieta saludable malgrat els canvis que ens venen?. Aquesta necessitat de fer una transició a una dieta més sostenible, com es fa compatible amb el manteniment d’un patrimoni gastronòmic?. Aquestes són algunes de les preguntes que els ponents posaran a debat en aquesta taula.

Una orquestra única al món, la Vegetable Orchestra, toca instruments fets amb verdures i hortalisses fresques. L'ús de diversos instruments vegetals configura un univers musical i estètic únic. La Vegetable Orchestra aborda els estils musicals més diversos, fusionant gèneres des de la música electrònica fins al jazz. Els nous instruments generats determinen el so final. Un concert de la Vegetable Orchestra apel·la a tots els sentits.

A impro show juguem amb els coneixements sobre alimentació, sostenibilitat i emergència climàtica. A partir dels suggeriments del públic, i mitjançant l’humor, improvisem situacions quotidianes lligades a l’alimentació sostenible i les entitats locals.
Una experiència innovadora en què les assistents es converteixen en guionistes de les històries més divertides, sorprenents i emocionants.

En aquest programa de televisió descobriràs com tractar de manera pràctica aspectes per apropar un tipus d’alimentació que aporti hàbits per millorar la nostra qualitat de vida i la del nostre entorn..
Aprèn com afecta les nostres decisions i l’elecció d’allò que comprem i on ho fem, des d'un punt de vista festiu, alegre i creatiu.
Descobrirem com millorar el nostre entorn i millorar el nostre interior per sentir-nos plens de vida.
Les nostres eleccions alimentàries impacten en el medi ambient; repassem les diferents dietes (carnívora, omnívora i vegetariana) i ens centrem finalment en la dieta plant-based.  

Com adaptar una alimentació sostenible a una vida saludable? El batch cooking consisteix a cuinar per a tota la família i invertir una mica de temps per poder fer plats nutritius per al dia a dia, a casa i per fer-nos el túper. 

ESMORZARS: hàbits tan fàcils com un bon got d’aigua, amb aigua de mar i llimona. Esmorzars com batuts, que a l’hivern també podem fer tebis. 
Descobrirem receptes com la pera i la llet d’arròs, entrepans amb pa de qualitat i una truita d’ous ecològics. 

DINARS: nocions importants de com estructurar el plat amb els diferents grups d’aliments. És diferent si el plat és per a un adolescent o per a una persona de mitjana edat: podem cuinar el mateix per a tota la família, però posar el que és necessari per a cadascú. 
Sempre hi hem d’afegir verdures de temporada, proteïnes, carbohidrats integrals i algun vegetal cru, germinats, fermentats… 
Descobrirem receptes com la carbassa al forn amb curri; llenties cuites amb adob, germinats i llavors; cigrons amb gambes; arròs integral amb bolets, i amanida de cabdells amb pastanaga, olives i cebollí picat. Pasta integral amb carbassó, xampinyons, calamars amb pastanaga i remolatxa. 

SOPARS: el sopar ha de ser més lleuger i s’ha de fer com més aviat millor. 
Descobrirem receptes com la sopa de carbassa, moniato i flocs de civada; el púding de verdures amb pastanaga i bròquil; la sopa de peix (fumet) amb fideus, i el peix a la planxa amb salsa. 

Allunyem els nens dels productes processats al màxim possible.
A casa podem organitzar menús molt ràpidament amb productes frescos, de temporada i proximitat.
No oblidem els esmorzars i els berenars i el seu desig natural de menjar dolç: donarem solucions boníssimes!

Cuinar com un acte d’amor cap a nosaltres i cap a la nostra família.
Fer-ho des del plaer de cuidar-nos i trobar l’equilibri, sense restriccions ni sentiments de culpa.
Una relació saludable amb el menjar, aprofitant els aliments de temporada i deixant que la creativitat entri a la nostra cuina, encara que sigui per fer-nos la carmanyola per anar a la feina.
Buscarem, amb receptes poc complicades, sabors, olors i colors. Ens farem ressò de la importància dels colors al plat.
Emocions i alimentació saludable van de bracet.

Documental sobre el vi natural a Espanya. Un viatge de nord a sud del país, amb la vinya i el vi com a decorat.
Una reflexió sobre el vi natural a través dels seus productors i les opinions de reconeguts sommeliers.

Aquesta activitat forma part del cicle de cinema documental de betevé que inclou les pel·lícules Fermentación espontánea, Taste the waste, Food for change i Il mare piange.

Per seguir el documental fent un tast a casa, oferim la llista dels vins per ordre (i moment) d'aparició.

Minut 01 – Escumós de mètode ancestral elaborat a l’Alt Empordà. Vi escumós d'una única fermentació.

Minut 05- Vi negre d’altura, elaborat a la cara nord de l'Alpujarra granadina.

Minut 10 – Vins minerals i frescos elaborats a la serra de Gredos (Àvila), principalment amb garnatxa, també amb varietats blanques autòctones com chelva, albilla real i malvar.

Minut 13 – Vi negre de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, elaborat amb garnatxa i carinyena (lledoner i samsó).

Minut 16 – Vi blanc amb maceració de les pells (vi brisat) del Penedès elaborat amb xarel·lo de vinya vella treballada amb paràmetres biodinàmics.

Minut 19 – Vi negre lleuger elaborat amb sumoll, raïm autòcton del Penedès. De les vinyes envoltades de boscos de l’Alt Penedès.

Minut 23 – Vi negre de Galícia provinent d’una viticultura heroica de microparcel·les de la zona de la Ribera Sacra.

Minut 27 – Vi blanc de varietat autòctona de la Manxa i la més plantada a la península: airén, en aquest cas, prové de vinyes molt velles de peu franc.

Minut 31 – Vi negre de la Terra Alta, Catalunya interior. De zona seca i càlida, amb potència aromàtica i gustativa.

Minut 36 – Vi d'expressió mediterrània, elaborat en tina de fang a la regió de Múrcia, de la varietat de raïm garnatxa tintorera.

Minut 38 – Vi blanc de raïm montepila procedent de vinyes envoltades d’oliveres a Còrdova.

“Terra i gust” és un projecte gastronòmic on es vincula la restauració i els petits productors, iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona i organitzat per Gastronomia de Proximitat i Slow Food Barcelona, amb el suport de l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Serà un espai per a la ciutadania on es podran mostrar els diversos actors de la cadena de valor del producte local i de la sostenibilitat, i ressaltar la importància del petit productor artesanal, del manteniment de la tradició i de les tècniques respectuoses amb el medi ambient, destacant la unió amb la gastronomia.
Hi haurà diferents espais:

• Espais de gastronomia sostenible
• Espai de begudes, amb la participació del Barcelona Beer Festival, amb un espai de cerveses artesanes. També se serviran vins naturals, aigua filtrada i kombutxa.
• Mercat de productors i productores amb productes de temporada i ecològics.
• Hi haurà també espai per a showcookings, xerrades i jocs per a nens.

http://www.terraigust.cat/