Malbaratament i reaprofitament alimentari

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, cada persona genera 35 quilos de residus alimentaris per any: a Catalunya el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars; els supermercats en són responsables del 16%; els bars i restaurants del 12%; el comerç al detall del 9%; els serveis de càtering i restauració de les institucions del 4%, i els mercats municipals només de l’1% dels residus alimentaris, segons la mateixa Agència. És evident que cal revertir aquestes xifres, oi?

Les 262.471 tones d’aliments malbaratats l’any 2010 a Catalunya equivalen al 20% de tota la seva superfície agrària útil (Agència de Residus de Catalunya, 2012).

Les emissions generades per aquests aliments malbaratats (des de la seva producció fins a la seva gestió) van superar les 520.700 tones de CO2, l’equivalent a les emissions d’uns 20.300 automòbils al llarg de tota la vida útil (ARC, 2012).

La producció de menjar genera emissions d’amoníac, que afecta la qualitat de l’aire, i lixiviats de nitrogen que afecten la qualitat de l’aigua dolça (Diagnosi del sistema alimentari, Pla Clima 2017).

El malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte d’hivernacle.

Sensibilitzar i educar sobre aquest greu problema és el primer pas per evitar el malbaratament. Cal recuperar el valor dels aliments i pensar que les restes alimentàries són un recurs, no un residu. Per tant, separar bé en origen i reaprofitar, uns dels objectius de la ciutat de Barcelona, reduirà directament les emissions de metà.

El malbaratament es produeix en tots els processos de la cadena alimentària, des de l’agricultura fins al consum, per la qual cosa totes hi estem implicades.

  • En l’àmbit empresarial i social cal tenir en compte la Llei contra el malbaratament alimentari, que, entre altres aspectes, obliga els restaurants a facilitar que la clientela es pugui endur amb un envàs el menjar que no s’acabi; insta les empreses alimentàries a incentivar la venda de productes amb caducitat pròxima; estableix que les restes no menjables s’aprofitin per a altres usos, i inclou les bases d’una regulació sobre l’espigolament.
  • En l’àmbit domèstic, cal ser conscients del problema, donar-lo a conèixer, parlar-ne, pensar-hi en comprar i en cuinar. Comprar amb una llista, calcular les racions, buscar receptes d’aprofitament o compostar són eines útils per deixar de llençar menjar a les escombraries.

El millor residu és aquell que no es genera. És la màxima de l’estratègia Residu Zero, adoptada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016. A través de la disminució de la generació dels residus, la reutilització dels productes i el reciclatge eficient dels residus, preveu la millora de la qualitat del producte reciclat i, de manera específica, de la matèria orgànica. Amb aquest projecte, Barcelona preveu situar-se en uns nivells de recollida selectiva propers al 60%, en la línia del que exigeix tant la Unió Europea com el Pla de gestió de residus de Catalunya. L’any 2020 el nivell de recollida selectiva de residus al conjunt de la ciutat se situa entorn del 36%.

Continua llegint

La contaminació dels plàstics és un problema global. Segons un informe elaborat per l'ONG WWF, la regió del Mediterrani és la quarta productora de plàstic del món. En total, genera uns 24 milions de residus plàstics cada any i l'equivalent a 33.800 ampolles d'aigua es llencen cada minut al mar. A més, la ONU alerta que només un 9% dels plàstics al món es reciclen. El 42% dels plàstics produïts al món tenen a veure amb l’empaquetatge de productes i gairebé la meitat d’aquests són envasos i embolcalls alimentaris.

Les xifres són certament alarmants i, per contrarestar-les, és necessari un esforç conjunt entre poders públics i ciutadania. Al novembre de 2019 es va constituir a l’Ajuntament de Barcelona la taula de Plàstic Zero en què hi participen operadors públics i privats per tal d’arribar a acords voluntaris i per desplegar mesures administratives i incentius amb l’objectiu d’eradicar el plàstic d’un sol ús a la ciutat.

Continua llegint

La nostra brossa diària conté un 40% en pes de matèria orgànica (restes de menjar o de plantes del balcó).

Aquestes restes, més que un residu, són un recurs valuós, ja que podem convertir-les en adob natural, el compost, i retornar-les als nostres horts, jardins o plantes. I en fer compostatge contribuïm a la reducció de les deixalles que es porten als abocadors o a les incineradores; d’aquesta manera disminuïm els problemes ambientals associats a aquests tractaments.

Per tant, el compostatge recupera la matèria orgànica i serveix per acostar-se a una economia circular.

 

El compost es pot produir a Barcelona de quatre maneres diferents:

Compostatge municipal

A Barcelona, la brossa orgànica es recull en el contenidor marró i se’n fa compost i biogàs, una font d’energia que s’utilitza per produir electricitat i calor, a l’Ecoparc de la Zona Franca. 

Compostatge comunitari

Una alternativa per fer compost de manera col·lectiva en espais comunitaris i públics, reduint els residus municipals i generant un estalvi econòmic. Per participar-hi, troba el punt de compostatge comunitari més proper al teu domicili com ara a la Barceloneta, la Sagrada Família, Vallcarca i alguns espais del Pla Buits i horts municipals, entre d’altres. El compost generat es garbella manualment i es retorna periòdicament a les famílies participants del barri.

Compostatge a la feina

També podeu organitzar un espai de compost a la vostra empresa, associació, escola o entitat social. Aquest compost el podem utilitzar per a les nostres plantes i els nostres horts, ajudant a tancar el cicle de la matèria.

Compostatge a casa

I a casa, si vius en un pis i vols reciclar la teva matèria orgànica, prova de fer compost amb cucs i consulta el Manual del compostatge urbà o la Guia per fer un compostador casolà. I si tens un jardí o terrassa, aprofita-ho per fer-ne compost i consulta els teus dubtes en el Manual del compostatge de jardí. 

Més informació