Alimentació Sostenible

• Tomàquet de pera de Girona: Varietat molt apreciada. Se serveix crua en amanides per la seva dolçor i es planta sobretot a les hortes empordaneses i gironines.
• Tomàquet de Benach: Varietat cultivada en algunes explotacions a les comarques tarragonines, especialment apreciada pel seu aspecte atractiu i sabor intens.
• Tomàquet de Montserrat o Rosa: Varietat tradicionalment vallesana que s'ha anat recuperant en els últims anys. És un tomàquet de grans dimensions, força buit per dins i d'un color rosat que presenta una forma de carbassa amb ondulacions suaus. Té un sabor refrescant, ideal per menjar-lo en cru en amanides i plats freds.
• Tomàquet Cor de Bou: Varietat típica de Mallorca, amb una forma grossa amb moltes protuberàncies. Per dins és molt carnós i gustós. És una de les varietats més apreciades. Només es pot trobar al mercat a l'estiu.
• Tomàquet de branca o de penjar: Varietat local autòctona. Creix en petits grups en una mateixa branca.
• Tomàquet de l'albercoc: Varietat que es cultiva principalment al Bages. La pell exterior és groguenca i té un sabor molt peculiar.
• Tomàquet Rosa Ple de l'Etern.
• Tomàquet pometa.
• Tomàquet palosanto.
• Tomàquet tardà.
• Tomàquet Pare Benet.

El tomàquet, com ara mateix el coneixem, és originari dels baixos Andes, i va ser conreat pels asteques a Mèxic. La paraula asteca tomati significava simplement "fruita inflada" i els conqueridors espanyols el van anomenar tomàquet. El tomàquet, juntament amb el blat de moro, van ser introduïts a Espanya a principis del segle XVI gràcies als viatges de Colon.

On va arribar primer el tomàquet va ser a Sevilla, que era un dels centres del comerç internacional, en particular amb Itàlia. Va ser el 1544, quan l'herborista italià (Mattioli) va introduir el seu coneixement a Itàlia (mala aurea, posteriorment, pomodoro). Fins i tot se li van atribuir propietats afrodisíaques a França, on se'l va denominar "pomme de amour".

El tomàquet està format per diverses parts, les quals són: la part interna del tomàquet; el tall, també la part de la cel què és la cavitat que té un tomàquet, és a dir, l'espai profund que té a l'interior; el pericarpi, què és la part externa del tomàquet on trobem la pell; la placenta, què és la zona on se situen totes les llavors; el mesocarpi, que és la part tendra del tomàquet (habitualment anomenada polpa), i finalment les llavors, l'òrgan que permet fer la reproducció d'aquesta hortalissa. Totes aquestes parts, ens aporten molt bon gust per després menjar-nos-els, així que es pota aprofitar gairebé tot el tomàquet.

El tomàquet és un aliment que es pot conservar de moltes maneres, ja sigui fermentat, confitat, sofregit, però no cru, ja que es tornen madurs i normalment no es fan servir els tomàquets madurs.

També s'utilitza el tomàquet triturat perquè es pot conservar, no tant com si estigués cuinat.
Una de les maneres més habituals de conservar els tomàquets és fer salsa de tomàquet.

El tomàquet està format gairebé completament per un 4% de glúcids, és a dir, que aquest aliment és molt poc energètic, però en canvi aquests hidrats de carboni li atorguen un toc dolç al seu gust. D'altra banda, tota la resta del tomàquet és aigua (96%).

Nutricionalment, conté molta fibra, bastant vitamina C (38 mg), vitamina E i les vitamines del grup B que ho són (provitamina A, folat, fòsfor, calci, ferro i carotens (300 mcg per cada 100 g) i ens aporten un 28 mcg de 100 mg). Aquests últims ens ajuden a fer que el fetge produeixi més vitamina A. També ens aporta fibra, potassi i seleni.

Un component curiós del tomàquet és el licopè, un antioxidant natural que prové del color vermell de l'hortalissa, el qual ens ajuda a prevenir la diabetis tipus 2 o les malalties cardiovasculars.

En l'àmbit culinari és una fruita, ja que en el món de la cuina té més d'una utilitat perquè tant pot servir per untar com per fer salses.

Es pot utilitzar cru i cuinat. Hi ha molts mètodes per cuinar-lo, els més comuns són sofregit, en melmelada, confitat i fregit, entre molts d'altres.

Pel que fa als plats, el tomàquet es pot utilitzar en gaspatxo, sopa de tomàquet, amanides, carpaccio, tartar, ratatouille, samfaina i pasta amb tomàquet, entre d'altres.

És un producte que trobem a les botigues durant tot l’any, però només en temporada podrem gaudir del seu sabor intens i aromàtic. Té infinites possibilitats: cru, amanit amb ceba, amb formatges diversos, en gaspatxos, sucs o cremes, cuinat i farcit i quan ja no està en les seves millors condicions, escalivat, sofregit amb ceba, all, pastanaga o altres verdures i herbes mediterrànies. 

Podem aprofitar l’abundància de tomàquets de l’estiu i la seva gran qualitat per conservar-los per a la resta de l’any i, d’aquesta manera, gaudir en qualsevol moment d’un tomàquet conreat a prop de casa i collit en el seu moment òptim. Els podem posar en pots en cru o bé sofregits o en samfaina, també podem preparar salses, bolonyeses o concentrats i congelar-los en porcions. O podem fer-ne una melmelada boníssima! 

Els tomàquets de final de temporada, que de vegades ja no maduren igual i poden quedar verdosos o amb un sabor menys intens, es poden menjar cuinats o bé posar-los en pots marinats, en salmorra o fent-ne un escabetx fent bullir aigua amb sal, sucre, espècies al gust i vinagre, que s’aboca en un pot esterilitzat amb els tomàquets verds a dins, rentats i amb un tall. Una vegada coberts, es tapen i se'n fa el buit al bany maria.