Préssec

El préssec va sorgir a la Xina fa segles i se l'esmenta en textos xinesos del segle X. L'anomenaven 'la poma persa' i era considerat una de les fruites favorites dels emperadors.

Aquesta fruita necessita temperatures càlides, per això es va estendre bé per molts països d'Europa de l'àrea mediterrània.

Al nostre país es diferencien i se'n consumeixen sobretot dos tipus, els d'aigua i els de vinya.
El préssec de l'Ordal gaudeix de molt de prestigi a casa nostra. Fins i tot, té la seva pròpia fira del préssec.

Imatge
  • Aporten vitamina A, vitamina C, vitamina K i quantitats menors de vitamines del grup B, com la vitamina B3. En relació amb els antioxidants, els préssecs tenen alfacarotè, betacarotè, betatocoferol o betacriptoxantina. També tenen vitamina E o alfatocoferol, fòsfor, magnesi, ferro, zinc i coure. Els antioxidants són substàncies que estan presents fonamentalment en verdures i fruites i que contribueixen a reforçar el sistema immunològic.
    Els préssecs contribueixen a disminuir el colesterol: com que contenen compostos fenòlics a la pell i polpa ajuden a regular els nivells de colesterol LDL —el dolent—, i augmenten l'HDL, el colesterol considerat bo.

    Rics en potassi: aporten gairebé 200 mg de potassi, un nutrient essencial per al metabolisme dels carbohidrats i l'equilibri electrolític.
    Els préssecs, pel seu contingut en magnesi, són una ajuda contra l'ansietat i l'estrès. Ajuden a regular el sistema nerviós. 
    Pel seu contingut en retinol o vitamina A, els préssecs ajuden a mantenir la pell sana, ja que ens defensen de l'acció dels radicals lliures. El seu contingut en vitamina C i antioxidants, com la zeaxantina i la luteïna, també exerceix un efecte beneficiós per a la pell.
    Aquestes fruites aporten calci i fòsfor, dos minerals importants per a la bona salut dels ossos i les dents. El fòsfor i el calci interactuen en el manteniment i la reparació dels teixits corporals i la prevenció de l'osteoporosi.

  • La millor època per consumir préssecs és entre els mesos de maig i agost.

  • Els podem conservar a temperatura ambient, però si els posem a la nevera aconseguirem allargar la seva caducitat uns quants dies.

  • Aquesta fruita la podem consumir de moltes maneres, però sempre s’aconsella menjar-se el préssec fresc perquè conservi totes les seves propietats nutricionals i organolèptiques.  Tot i això el podem processar per fer-ne diferents elaboracions:

    Puré: triturar-lo per poder fer un coulis, una mousse, etc.
    Compota: cuinar-lo amb un xarop i consumir-lo a trossos o triturat un cop cuinat.
    Melmelada: cuinar-lo amb sucre i reduir-lo fins a aconseguir una textura densa per la caramel·lització del sucre, l’evaporació de l’aigua i la gelificació de la pectina amb l’ajut de l’àcid que la mateixa fruita conté.
    Cuit al forn: dins d’una recepta de rebosteria, com una coca de préssecs, un pastí Tatin de préssecs, un crumble o un peach pie.

  • Si està en el seu punt òptim de maduració és una delícia tot sol, amb la pell ben neta. Es pot afegir en pastissos o coques, igual com l’albercoc i/o les prunes. En podem fer melmelades variades barrejat amb altres fruites, com ara la taronja o la llimona, que li donarà un punt àcid. Si estan molt madurs, se’n pot fer un coulis o salsa per acompanyar algun formatge fresc, o gelats afegint-hi una mica d’aigua, sucre i algun licor i deixant reduir una mica al foc. També podem batre’l sol o acompanyat d’altres fruites i fer-ne gelats.