Bonítol
El bonítol forma part de la família dels túnids a l’igual de la tonyina, la melva o el verat. Com que formen part de la mateixa família, moltes vegades se sol confondre el bonítol amb la tonyina, però el bonítol té un cos brillant, marcat per ratlles de vores platejades, i una carn més rosada que la tonyina.
-
Reconegut com un dels peixos blaus per excel·lència, el bonítol destaca principalment per l’alta quantitat d’omega 3 que conté, però també és ric en vitamina B, vitamina A, vitamina D i en minerals, com el ferro, el iode i el potassi.
Tots aquests valors nutricionals fan que aquest peix ajudi a controlar el colesterol, cuidar la salut cardiovascular, mantenir la vista i el sistema immunològic.
-
El bonítol és el principal protagonista del marmitako, un estofat de peix d’origen basc, però també està present en altres plats clàssics de la cuina marinera gràcies al seu sabor i la seva versatilitat. Més enllà d’aquest tipus de cuina, el bonítol es pot menjar en escabetx, a la planxa, en tataki, en tartar, etc.
-
El bonítol és un peix d’estiu del qual podem gaudir durant tot l’any gràcies a les diferents possibilitats de conservació que té.
D’entrada és un peix que es congela molt bé. Podem aprofitar quan és la temporada per demanar-lo fet a lloms a la peixateria i congelar-lo cru per cuinar-lo quan vulguem. Amb l’espina podem fer un fumet de peix blau, de sabor intens, i que podem fer servir per a plats a base de peix blau, com el marmitako.
L’escabetx és una bona manera d’allargar la vida dels productes, i l’escabetx de bonítol és un plat apreciadíssim. També cal reivindicar el bonítol en conserva en oli. És una opció més sostenible que la típica tonyina de llauna consumida tan habitualment. De proximitat, menys amenaçat que les tonyines i amb menys càrrega de metalls pesants, és una opció interessant que cal tenir en compte per a entrepans, crestes o qualsevol plat que fem habitualment amb tonyina en conserva.
