Alimentació Sostenible

Com la majoria d’hortalisses, l’albergínia té un alt percentatge d’aigua i un baix contingut de proteïnes, greixos i hidrats de carboni. Gracies al seu contingut vitamínic, l'albergínia:
    • Cuida l’estat de la retina.
    • Ajuda al creixement d’ossos i dents.
    • Ajuda al funcionament del nostre organisme ja que facilita els canvis metabòlics que s’hi produeixen.
    • Intervé en la producció de globus vermells i blancs.
    • Ajuda a evitar possibles rampes a les extremitats.
    • Conté potents antioxidants, com l’àcid clorogènic.
    • Estimula el funcionament de la vesícula i del fetge.

Cal destacar que, a l’igual de la patata i altres hortalisses, cal tenir en compte el seu contingut de solanina. La solanina és una toxina que actua com a defensa contra animals, fongs o insectes i que és perjudicial per a l’ésser humà en quantitats altes.

Hi ha moltes maneres de consumir l’albergínia: a la planxa, escalivada, etc. però caldria evitar aquelles coccions que la puguin cremar directament, com a la brasa per exemple, perquè pot generar partícules cancerígenes, o que ajudin a que absorbeixi masses greixos, com fregida.

S’aprofita tota, és molt carnosa i la pell, si està ben cuinada/estovada, no molesta gens. No obstant això, si no agrada, es pot tallar com si fossin xips amb sal, pebre i oli d’oliva (barrejar bé en un bol perquè s’impregni) i posar-les al forn en una safata amb paper de forn (en una sola capa). Escalfar a 180 °C i deixar-les 15’. Treure-les quan s’hagin daurat, deixar refredar 1’ i servir. 
També convé recordar que no cal escapçar-ne massa les puntes, per aprofitar-ne tota la llargada es poden treure les fulles del pecíol i tallar-lo ben arranat. L’altra punta ni tan sols cal tallar-la perquè es pot aprofitar tota sigui quin sigui el plat que preparem. 
Si volem conservar albergínia perquè en tenim molta quantitat, es pot cuinar i congelar (escalivada, en samfaina, sofregida), es pot conservar en salmorra, adobada en vinagre o fer-ne melmelada.