Castanyola
La castanyola és un peix poc conegut, però comú a les nostres costes. És un peix de proximitat i és aconsellable consumir-lo, no només pel seu sabor i preu assequible, sinó que si el consumim, ajudem a la recuperació i la no sobreexplotació d'altres espècies més comercials que estan en perill per sobrepesca.
Aquesta espècie sol estar disponible tot l'estiu. És un peix semigras, de carn ferma, i es pesca normalment en palangres. El curricà o les xarxes d'arrossegament no son tan bones.
-
Es recomana comprar la castanyola en peixateries de mercats i que ens la serveixin filetejada o a rodanxes. És un peix que sol ser econòmic, ja que la minva que té és important. Com tots els peixos, l'hem de comprar ben fresca, ha de tenir els ulls brillants i ha de fer olor de mar.
-
La castanyola és un peix que tot el que té de lleig, ho té també de bo i saborós. La textura ferma de la carn ens permet cuinar-lo de diferents maneres, les més habituals són fregit i al forn amb la guarnició que més ens agradi, siguin patates o verdures.
-
És una espècie de peix semigrassa i, per tant, conté àcids grassos omega 3. Té un elevat contingut proteic, molt més alt que altres peixos. Les castanyoles són riques en vitamines de diferents tipus A i D, especialment la B12. Igualment, té un alt contingut en minerals com el seleni, fòsfor, magnesi i potassi.
-
Poc coneguda, però comuna de les nostres costes i a l’estiu, el millor és fer la palometa al forn ben acompanyada amb un llit de patates, cebes, tomàquet i herbes mediterrànies, com el fonoll. Per aprofitar-la tota, fer un fumet amb les restes i el cap i l’espina sofregint-los primer a la cassola, abans d’afegir-hi l’aigua i la resta d’herbes i verdures. Amb paciència s'han de separar bé les espines per gaudir d’un fumet que ens servirà per a una fideuà, paella o de base per a un altre plat.