Alimentació Sostenible

El seu cicle de vida va dels 60 als 90 dies, a partir d'aquí la planta es torna més rugosa i comença a preparar-se per a la floració. Cal tenir en compte que, gràcies a un clima més temperat, aquest cicle s'escurça molt en els mesos d'estiu, per exemple, i més avui en dia a causa de l'escalfament climàtic. En general, la temperatura òptima per al seu desenvolupament hauria de ser d'entre 15 °C i 18 °C. A partir dels 21 °C, els enciams tendeixen a expandir la tija i es crea més làtex que és amargant al paladar, cosa que suposa una pèrdua de valor gustatiu.

De l'enciam es consumeixen les fulles i part de la tija, és a dir, s'utilitza la part aèria completa de la planta, de grandària màxima i cap compacte en varietats que el formen, però abans que s'iniciï l'elongació de la tija floral o que les fulles es tornin grogues. L'enciam és una hortalissa formada per grans fulles que es disposen les unes sobre les altres formant, en alguns casos, una col. N'hi ha de diferents formes, mides i colors, de manera que hi ha enciams verds i vermells. Poden tenir les fulles més o menys dentades.

L'enciam és una verdura que conté 1,37 grams de proteïnes, 1,40 grams de carbohidrats i 1,36 grams de sucre per cada 100 grams. No té greix i aporta 19,60 calories a la dieta. Entre els seus nutrients també es troben les vitamines B9, A, K i C.

Una ració d'enciam et proporciona 247 mg o un 10% de les teves necessitats diàries recomanades de potassi.

L'enciam és un aliment ric en vitamina K, ja que 100 g d'aquesta verdura contenen 113 gu. de vitamina K. Es troba entre els aliments baixos en calories, ja que 100 g d'aquest aliment contenen tan sols 19,60 kcal. També és beneficiós per a una correcta coagulació de la sang. Aquest aliment és recomanable per al metabolisme dels ossos.

• Lollo rosso o enciam de fulla vermella: La varietat lollo rosso o enciam de fulla vermella és originària d'Itàlia i destaca per tenir les fulles d'extrems vermellosos i molt arrissades. És de sabor una mica amarg, i la millor època de l'any per consumir-la són els mesos després de l'estiu.
• Escarola: L'escarola pot mostrar fulles llises o arrissades depenent de la varietat concreta, però sempre té un gust picant i amb tocs amargs que la fa molt característica. Les fulles centrals són de color més clar i menys amargues. La seva millor època és l'hivern.
• Enciam de fulla de roure vermella: Entre els tipus d'enciams més comuns a les taules avui dia també trobem l'enciam de fulla de roure vermella. Les fulles d'aquesta varietat van del morat al verd, són molt arrissades i el seu sabor tendeix al dolç. És apreciada per la seva textura tendra i els millors mesos per consumir-la són entre març i juny.
• Enciam francès: També anomenat enciam trocadero, la varietat d'enciam francès mostra fulles llargues i molt verdes, fines i de sabor dolç i suau. Es recomana consumir-lo a la primavera, ja que és sens dubte la seva millor època. Realment, és molt comú trobar-lo a les amanides, tant sol com en mesclum de diversos tipus d'enciams.
• Enciam iceberg: L'enciam iceberg, molt habitual als supermercats, té forma d'esfera compacta. Rep aquest nom per la seva resistència al fred. Aquesta varietat és molt usada com a guarnició de tota mena de plats pel seu sabor suau.
• Enciam llarg: També és coneguda com a enciam romà. Les fulles de l'enciam llarg són allargades i s'hi distingeix clarament el nervi central. És dels enciams més utilitzats i, a més, és la varietat amb més valor nutritiu. La millor època per consumir-lo és l'estiu.
• Cabdell d'enciam llarg: Aquesta varietat és semblant a l'enciam llarg, però més petit. Les fulles del cabdell d'enciam llarg són més petites arrissades, i té un sabor notablement suau. Es conrea als Països Baixos i la millor època de consum és entre el final de l'estiu i l'inici de la tardor.
• Enciam tatsoi: L'enciam tatsoi és originari d'Àsia. Aquesta varietat pot ser difícil de trobar per si sola, ja que habitualment es ven en bosses de mesclum d'enciams. Té les fulles d'un to verd fosc i el seu sabor intens el fa popular en mescles amb altres enciams de gust més suau.
• Enciam red chard: L'enciam red chard és de tija granada i fulles de color verd intens, encara que hi ha altres varietats d'aquest enciam en què el color verd de la fulla es comparteix, però canvia el to cridaner del tronc i els nervis, que poden ser vermells, rosats, fúcsies o grocs. Es consumeix tant cru com cuinat i el seu sabor intens el fa molt característic. És de creixement força lent respecte a altres varietats.
• Enciam batavia: Un altre tipus d'enciam és la varietat coneguda com enciam batavia, que és semblant a l'enciam francès. Té les fulles de color verd clar, arrissades i de textura carnosa. Són molt cruixents. Al seu torn, ha originat diferents varietats, una de les quals té les fulles vermelles més fosques a l'extrem exterior.
• Ruca: La ruca és una varietat d'enciam de la zona mediterrània. Té un sabor intens amb tocs amargs i picants, i es cultiva al llarg de tot l'any, encara que s'ha de collir abans de la floració.
• Canonges: Conegut també com a herba dels canonges, és de fulles molt menudes i es consumeix principalment a Europa. És de sabor suau i fresc, i té moltes propietats nutritives. La temporada dels canonges és entre la tardor i la primavera.
• Endívia: De fulles dures i rígides de color blanc, aquest enciam destaca pel seu sabor dolç i alhora amarg. L'endívia que es comercialitza és només el cor de la planta, per això té forma punxeguda de bala i les fulles atapeïdes. La millor temporada és de tardor a primavera.
• Radicchio: Aquesta varietat italiana, coneguda com a radicchio, té les fulles completament vermelles, excepte pels seus nervis blancs. La millor època per consumir-la és a l'hivern, encara que es conrea i consumeix durant tot l'any. El seu sabor és amarg, tot i que perd part d'aquesta característica en cuinar-se. Es conrea gairebé sempre usant la tècnica de blanquejat, per atenuar en certa manera l'amargor natural de les fulles.

L'enciam es consumeix generalment cru, ja que té un sabor molt agradable i suau, a més és ideal per combinar amb tota mena d'amanides: crues, amb carn, peix, fruita, verdura, fruita seca i salses d'acompanyament. També és molt útil per servir amb hamburgueses o alguns fregits, o simplement per fer buquets.

Les verdures de fulla es deshidraten ràpidament i per això es panseixen. Perquè l’enciam s'aguanti ben fresc el podem conservar a la nevera dins una bossa tancada i amb un paper de cuina a dins perquè n'absorbeixi la humitat. També podem guardar-lo net i sec a la centrifugadora i ens aguantarà uns quants dies. Si les fulles ja s’han pansit, les podem rehidratar posant-les en aigua freda durant unes hores i tornarem a tenir un enciam cruixent. 

Si tenim massa enciam, abans que se’ns faci malbé el podem fer servir per afegir-lo a sopes o saltats de verdures. 

L’enciam és una verdura fàcil de cultivar al balcó o terrat de casa. Requereix poc espai, no necessita gaires atencions i el podem fer créixer durant tot l’any. A l’estiu, la varietat que ens aguantarà més bé és l’enciam meravella. Si plantem un enciam a casa, cada vegada que vulguem fer una amanida podem anar tallant les fulles més exteriors sense tallar l’enciam sencer, així seguirà creixent i podrem menjar sempre les fulles fresques. Quan veiem que la part central es comença a estirar cap amunt, aleshores sí que l’hem de tallar sencer abans que es prepari per florir, ja que en aquest moment les fulles ja es fan dures.