Alimentació Sostenible

• Cantalup
• Meló pell de granota
• Meló groc
• Meló blanc
• Hami o meló xinès
• Meló japonès
• Meló yubari

Les varietats més cultivades a Espanya són la varietat pell de granota, que es corea majoritàriament a Castella-la Manxa i a la costa mediterrània. 

La varietat tendral, que és un híbrid de la varietat pell de granota i es conrea sobretot a Elx. I el meló groc canari que, com ja diu el seu nom, es conrea a les Illes Canàries.

Present fa més de 4000 anys a la regió mediterrània oriental i a l'Àsia occidental, l'origen exacte de l'espècie silvestre és encara desconegut. A la Capitulare de villis vel curtis imperii (una ordre emesa per Carlemany en què mana plantar una sèrie de productes als camps de conreu) es refereix als melons com a "pepones" i els atorga poders medicinals, per això ordenar conrear més "pepones".

La millor època per consumir meló és durant els mesos d'estiu, des del juliol fins al setembre, quan es cullen els melons cultivats a l'aire lliure, tenint cura que el fruit estigui completament madur i hagi desenvolupat el gust dolç. 

La millor manera de conservar un meló és posar la peça sencera en un lloc amb poca llum solar i amb un ambient fresc i sec. Si la peça està tallada, cal deixar el meló en refrigeració tapat amb film transparent.

El 80% de la composició d'aquesta fruita és aigua, i les escasses calories que aporta són degudes al contingut moderat de sucres. La vitamina C té acció antioxidant, a l'igual del betacarotè. Aquesta vitamina intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. El betacarotè es transforma en vitamina A al nostre organisme a mesura que aquest la necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.
 
 Els melons reticulats es diferencien de la resta pel fet que són una font excel·lent de provitamina A (betacarotè), vitamina C i hidrats de carboni (principalment sacarosa o sucrosa). Són una de les fruites fresques més riques en sodi (10 mil·ligrams/100 grams de producte, enfront dels 4 mil·ligrams/100 grams de mitjana de la resta de fruites).

Calories (kcal)                     52,4  
Hidrats de carboni (g)         13,1
Fibra (g)                                  0,8
Potassi (mg)                         320
Magnesi (mg)                    11,8            
Calci (mcg)                          15,8   
Ferro (mcg)                          0,4
Vitamina C (mg)                  32
Folats (mcg)                        2,7
Provitamina A (mcg)         3

Liqüeu el meló sense la pell i barregeu-ne el suc amb goma xantana o agar-agar.

confitat
Peleu el meló traient-ne les llavors i poseu-lo en una olla cobert amb almívar. Deixeu-ho una estona i poseu la mescla a assecar al forn.
mousse
Tritureu el meló, afegiu-hi nata, poseu-hi sucre i introduïu la mescla en un sifó.

aire
Liqüeu el meló, afegiu-hi lecitina i rectifiqueu-ne el pH, si cal.

gelat
Feu puré amb el meló, afegiu-hi sucre i congeleu-ho.

Si tenim massa meló i ens fa por que se’ns faci malbé abans de menjar-lo, podem fer-ne sopes fredes, per exemple, amb una mica de suc de llimona, una punteta d’all i menta. També podem congelar-lo a trossos per fer-ne batuts, o bé triturar-lo i posar-lo en gotets per fer un granissat o en motllos de gelat, per gaudir quan vulguem d’un gelat saludable i sense sucres afegits. 

També en podem fer melmelades, gelees o chutneys, que podem elaborar deixant macerar unes quantes hores la polpa del meló amb ceba, sucre, vinagre, suc de llimona i espècies al gust. Ho posem a coure una estona tapat a foc fluix i després a foc fort i destapat, remenant constantment per acabar d’espessir. Cal posar la mescla en pots i els esterilitzem per conservar-la. 

Pel que fa a la part blanca de la pell del meló, pelant amb un pelador la part més externa, la podem fer servir, igual que la de la síndria, per fer-la confitada.