Faves tendres

Les faves tendres són una veritable perla gastronòmica. S’acostumen a menjar en conserva, en oli i, de vegades, congelades.

Es tracta d’un producte de proximitat: és la llavor del fruit de la favera (Vicia faba), una planta anual herbàcia robusta que pot superar el metre d’alçària.

Normalment, es planten al final de la tardor i es recol•lecten durant tota la primavera, des de mitjan març fins a mitjan juny.

Imatge
faves tendres
  • Fresca, la podem trobar dintre de les beines, per desgranar a casa, però a moltes botigues es pot trobar neta i sense la beina, a punt per ser cuinada.

    Les de mida petita, més joves, són més valorades, ja que són més tendres, dolces i no tenen cap regust final amargant. Les grosses també són bones, però la pela exterior és més fibrosa i s’han de coure més estona.

    El seu cultiu està molt estès per tot Catalunya. Sobretot es conrea al Maresme, el Baix Camp, el Berguedà, l’Alt Urgell i tota la Catalunya central.

  • La fava és un aliment molt ric en nutrients i en vitamina B i C. També té molts minerals, com ara ferro, calci i fòsfor. Com que conté levodopa i colina, s’hi atribueixen propietats que ajuden a conservar la memòria i a prevenir malalties com la d’Alzheimer.

    D’altra banda, la fava ajuda a depurar la sang i a mantenir a ratlla l’àcid úric i és un bon aliment per a després de fer esport, ja que ajuda a recuperar-se més ràpid.

    Les faves no són un al·lergen com a tal. Tot i això, pot haver-hi gent a qui sentin malament les faves fresques, ja que existeix una malaltia genètica per dèficit de l’enzim glucosa-6-fosfat deshidrogenasa, que popularment s’anomena favisme i que pot provocar males digestions. 

  • El plat més típic és el de faves a la catalana, on es barregen, estofades, amb costella, botifarra i cansalada. També queden molt bé amb pèsols, en truita i en amanida (és molt popular l’amanida de favetes i pernil).

    Com altres llegums, les faves poden produir flatulència en algunes persones. Per evitar-ho, podem afegir a la cocció espècies i condiments com la farigola, l’hisop, el llorer, el fonoll, el comí, l’anís o la menta.

    En tot cas, és millor cuinar-les fent-ne un escaldat ràpid, abans de la cocció, per eliminar-ne l’amargor. Si volem que quedin al dente, amb dos o tres minuts de cocció n’hi haurà prou, si són petites. Si són més grosses i volem estofar-les, recomanem al voltant de 30 minuts de cocció.
     

Altres productes del "Menú de primavera"