Cirera

La cirera és una fruita molt conreada al nostre país i, de fet, n’existeix una varietat espanyola, la Picota d’Ambrunés. Els patrons que més es fan servir a Espanya son els francs (procedeix de pinyol) de Prunus avium, molt utilitzats a la vall del Jerte. El cirerer es conrea, sobretot, en sòls francs i calcaris, com el de la vall de l’Ebre. El cultiu de les cireres a Catalunya es concentra a les comarques del Papiol, Sant Climent, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Moltes varietats de cirerer, tant les tradicionals com les noves obtencions, són auto incompatibles, és a dir, les flors s’han de pol·linitzar amb pol·len d’altres varietats de fruita.

El nom de “cirera” prové del llatí vulgar ceresia, que va agafar la paraula del grec kerasium, que a la vegada va ser traduïda al llatí culte en diferents versions: cerasium, cerasa, caesarum i cerasus.

  • Burlat: abans era molt apreciada, ja que és la primera varietat que es cull. Com que és primerenca, té menys sucre que altres varietats, ja que ha rebut menys hores de sol.

    Early Lory: s’està imposant a la Burlat perquè és més primerenca, més dura i més saborosa.

    Prime Giant: de bona mida i bon sabor.

    Stark Hardy Giant: fins ara, la reina de les cireres, perquè és més resistent al clivellat.

    Bing: bona cirera, però sense resistència. Pateix els efectes negatius de la pluja d’una manera especial.

    Van: una varietat molt conreada a Torrelles de Llobregat, amb una producció abundant i bones característiques.

    Sweetheart: varietat tardana, de les millors per la seva duresa i resistència al clivellat.

  • La cirera, també coneguda com a guinda per la forma com creix a l’arbre cirerer, és un fruit amb espècies diverses que ja era conegut en l’època prehistòrica.

    No en coneixem l’origen amb certesa, però sí que sabem que se situa en alguna zona de l’Àsia Menor, a partir d’una planta anomenada Prunus avium, i que tant els grecs com els romans van expandir-la i difondre-la per tot Europa.

    De fet, van ser els romans els que van crear noves varietats i sabors de cireres, ja que dominaven la tècnica de l’empelt. A més, gràcies a les restes que hem trobat en dipòsits, podem saber que cap a l’any 6000 aC les cireres s’espremien per obtenir-ne un líquid que fermentava en alcohol.

  • La millor època de les cireres se situa entre el maig i el juny, encara que també se’n cullen a l’abril.

  • Les cireres s’han de conservar totalment aïllades de la llum solar, tot i que, si les consumim el mateix dia, n’hi ha prou de conservar-les en un lloc fresc a temperatura ambient. En tot cas, hem de tenir en compte que és un producte molt delicat i només aguanta un parell de dies, de manera que, si no les consumim al moment, les hem de refrigerar o congelar. En aquest sentit, és recomanable posar-les dins d’una bossa d’envasar i no barrejar-les amb altres fruites. D’aquesta manera, poden durar fins a dues setmanes.

  • La cirera és rica en hidrats de carboni, principalment sucres simples, com la fructosa, la glucosa i la sacarosa, i el seu valor calòric és molt baix en comparació amb altres fruites (50 kcal / 100 g). També aporta quantitats considerables de fibra i, és rica en vitamina C, calci, ferro i magnesi, i conté melatonina i antioxidants. A més, té propietats depuratives i és bona per a la memòria.

    No sol ser una fruita que provoqui al·lèrgies; malgrat això, està dins del grup d’al·lèrgens del pol·len (AOE), el quali pot provocar picor a les glàndules gustatives i al voltant de la boca i la cara quan es consumeix crua.

  • Culinàriament és una fruita que té moltes utilitats, ja que es fa servir per a moltes elaboracions, sobretot en receptes dolces.
    Descobreix vuit maneres de cuinar amb cireres:

    • En infusió: deshidratem les cireres al forn i, una vegada deshidratades, les posem en aigua bullent. 
    • Confitades: les netegem, hi traiem el pinyol i les posem en una cassola cobertes d’almívar. Tot seguit, les assequem al forn.
    • Compota: netegem les cireres, hi traiem els pinyols i les posem a bullir amb una mica d’aigua i sucre. Quan estiguin desfetes, les deixem refredar. 
    • Coulis: simplement netegem les cireres, hi traiem la cua i els pinyols i les reservem amb sucre.
    • Gelatina: liqüem les cireres i en barregem el suc amb un gelificant.
    • Mousse: barregem clares muntades amb suc de cireres i sucre.
    • Aire: liqüem les cireres i hi afegim un airejant amb una mica d’aigua. Si cal, rectifiquem el PH. 
    • Gelat: fem un puré amb les cireres i hi afegim sucre abans de passar-les per una sorbetera.