Castanya

La castanya és el fruit del castanyer, de forma arrodonida i plana d’una banda, normalment de color marró brillant per fora i amb la polpa blanca-groguenca i de sabor dolç. Solen menjar-se rostides, encara que hi ha molts més usos i formes de presentació al mercat.

Imatge
  • La castanya no és una fruita seca, és una fruita fresca. Per conservar-les durant unes quantes setmanes, remulleu-les en aigua que renovareu diàriament durant una setmana.

    Per eliminar la pela que la cobreix, sota la closca, s'han de coure les castanyes durant uns minuts en aigua bullent.

     

  • Altres valors nutricionals a destacar de les castanyes són el contingut en fibra, minerals com el potassi, el ferro i el calci, i les vitamines C i E. També tenen poc sodi. La castanya és una fruita molt interessant i apta per a gairebé tota mena de dietes.

     

  • Hi ha uns quants plats que s'elaboren amb castanya, com un estofat típic de Galícia amb castanyes i cigrons. També es poden fer compotes o melmelades de castanyes en almívar i purés i cremes.  A més, es fan servir en rebosteria (brioixos, flams i gelats) i finalment les podem trobar bullides, com a acompanyament de carns i arrossos com el risotto.

  • Aquest producte és tan característic de la tardor que mereix una festa pròpia! Les castanyes són bones crues o cuites i es poden emprar per a diverses preparacions. Si, un cop passada la castanyada, en sobren de cuites, les podem pelar i fer-ne un puré de castanyes amb crema de llet com a acompanyament d’una botifarra, o bé fer-la amb sucre i vainilla per farcir un pa de pessic. A França és típica la crema de castanyes, que es menja amb pa o per afegir a postres i que es pot comprar ja feta. Es diu que originàriament es va inventar per aprofitar les castanyes que es trencaven durant el procés d’elaboració del marron-glacé i que, per tant, no es podien vendre. Una altra manera de conservar les castanyes és en almívar o bé assecades, les anomenades castanyes pilongas o somalles, que es poden rehidratar i afegir al rostit de Nadal o a un altre guisat, o bé fer-ne una crema amb verdures de primer plat. Un cop seques, també se’n pot fer farina, que es pot fer servir per a creps, pastissos o per espessir salses.