Coliflor
La coliflor és una hortalissa que es cull d’octubre a finals de l’hivern. A més, és una verdura capaç de dividir un país sencer entre les persones a qui agrada i els qui no la poden ni veure. Tot i ser de la família de les cols, és important diferenciar entre les diverses espècies: coliflor, bròcoli, bròquil i romanescu.
-
Nutricionalment, la coliflor és una hortalissa excel•lent i, en temporada, econòmica. És baixa en hidrats de carboni, proteïnes i greixos, i, com la majoria de verdures, té un alt contingut en aigua (90%) i en vitamines (principalment vitamina C i vitamina B).
Menjar-ne ajuda a prevenir l’aparició de certs tipus de càncer, a controlar i mantenir les defenses del sistema digestiu i a prevenir l’aparició de malalties relacionades amb el sistema digestiu.
-
Primer de tot, cal escollir una coliflor jove. Si hi ha taques, la flor està separada i és tova, significa que és una coliflor vella. A la cuina podem emprar infinitat de tècniques (cremes, al forn, com si fos un arròs, etc.), però cal tenir en compte que moltes de les propietats nutritives es perden en les coccions llargues en aigua.
-
Quan la coliflor està ben fresca i cruixent, podem afegir les floretes petites a les amanides i, si desfem molt més les flors, es poden fer servir com si fos cuscús afegint-hi verdures diverses. Al vapor o gratinada amb una bona beixamel i formatge, accepta molts formats i combinacions (amb altres verdures, pa dur, herbes fresques/silvestres) i, si no, quan ja ha perdut la frescor o només en resten els troncs, es pot aprofitar per fer sopes diferents: amb pells de patates, ceba, all, farigola, brou i crema de llet o bé una de més sofisticada, amb branca d’api, escalunya i pell de llimona.
El tronxo també es pot menjar cru. El repelem i el podem afegir a una amanida, fer-ne bastonets o tallar-lo ben fi per fer un carpaccio. Les fulles més tendres de la coliflor es poden afegir al bullit i menjar-les juntament amb la resta.
