Pollastre
El pollastre, especialment el de pagès, és un producte molt consumit, a la tardor i a l’hivern. L’ecològic es cria a l’aire lliure en unes bones condicions i uns espais molt amplis, i té com a mínim 81 dies de vida. A la botiga i al mercat, el trobem identificat amb la nomenclatura de Pollastre ecològic.
Un pollastre ecològic té més gust perquè no ha menjat pinso industrial: té gust de cereals, d’haver menjat a l’aire lliure i per això no és eixut.
-
Com que se solen acompanyar amb hortalisses, els plats de pollastre acostumen a ser molt complets. És una au que aporta proteïnes d’alt valor biològic.
-
A part de les elaboracions més conegudes, el pollastre es pot acompanyar amb verdures de proximitat, afegir en plats d’arròs i, fins i tot, fer un plat de mar i muntanya tradicional, com el pollastre amb escamarlans o gambes.
-
Del pollastre, ha arribat fins als nostres dies el costum d’aprofitar-ne totes les parts. I d’aquest aprofitament ve la tradició de menjar canelons el dia de Sant Esteve per fer servir les restes del pollastre del dinar de Nadal. El pollastre el podem menjar rostit, al forn, a l’ast, fregit, farcit, a la planxa, etcètera. N’aprofitem les carcanades per fer brous i la carn que hi queda enganxada l’emprem després per fer croquetes o altres receptes. Els menuts es poden menjar saltats, guisats o en el tradicional arròs de colls i punys, que aprofita els pedrers, les crestes, els fetges o els colls.
Les restes de pollastre d’un àpat també les podem fer servir per preparar receptes ben diferents amb carn esfilagarsada, com ara uns burritos mexicans o una causa a la limeña peruana, o per afegir en fred a amanides.