Magrana
La magrana és el fruit del magraner. Es creu que prové de l'Orient, ja que ha aparegut en documents històrics datats l'any 4000 aC. En tot cas, es creu originària de Pèrsia, l'Iran i l'Himàlaia occidental i es conrea des de fa milers d'anys en llocs com l'Índia, Iran, Afganistan, Rússia, Pakistan, Iraq i la regió mediterrània.
-
És un aliment ric en vitamines C, B2 i B9. Conté minerals com potassi, ferro, zinc, coure, seleni, magnesi i calci i és molt rica en hidrats de carboni i antioxidants.
A més, té molta fibra. -
És una fruita que no accepta grans manipulacions de rebosteria i sempre es preferible consumir-la fresca o en suc. Com que té un sabor poc intens, és difícil d’incorporar en algunes receptes, però, tot i això, tenim diverses opcions per menjar-ne:
- Natural: Acompanyant altres elaboracions (iogurt, amanides, etc. amb grans de magrana).
- En suc: Com que té molta aigua, és ideal per fer sucs.
- Infusió: Podem fer infusions amb el suc de la magrana combinat amb te, roïbos, hibiscus, menta… i consumir-les fredes en èpoques de calor, com si es tractés d’una aigua saboritzada, per fer l'aperitiu.
- Sorbet i granissat: Una bona opció és fer un sorbet o un granissat a partir del seu suc, sempre que estiguin força madures.
-
A la magrana no li calen elaboracions sofisticades, perquè els seus grans característics ja són saborosos i d’una textura prou especial. Té una pell dura que la protegeix de madurar ràpidament, així que té una durada força llarga. És bona per acompanyar tant amanides com macedònies dolces i és molt recomanable preparar-la amb suc de llimona o vinagre, que ajuda a potenciar-ne el sabor. Se’n poden fer suc i infusions i els seus grans característics són molt adequats per decorar plats, per a amanides i per acompanyar gelats, mousses o cremes.