Alimentació Sostenible

El pollastre del Prat es cria a l’aire lliure amb unes condicions i uns espais molt amplis, viuen en galliners amb densitats inferiors als vuit animals per metre quadrat de superfície interior, té un color ros intens i potes de color blau fosc, que lo han donat el nom de “pota blava”. S’alimenta 100% de cereals i herbes, i la seva carn és aromàtica i tendra. Es cria un mínim de 90 dies, sense fer servir factors de creixement ni pinsos d’engreixament ràpid. 

A la botiga i al mercat, cada pollastre té una etiqueta numerada amb el segell europeu d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP). 

Com que se sol acompanyar amb hortalisses, els plats de pollastre del Prat acostumen a ser molt complets. És una au que aporta proteïnes d’alt valor biològic.
 

Té un gust persistent i recorda el de la fruita seca, així com el dels pollastres d’abans.

Tres maneres de preparar el pollastre del Prat

• Carxofa: Per proximitat, és l’acompanyament ideal del pollastre del Prat. 
• Arròs: És un ingredient fonamental de molts plats d’arròs.
• Mar i muntanya: El pollastre amb escamarlans o gambes és un dels plats de mar i muntanya més icònics del receptari català. 

Del pollastre, ha arribat fins als nostres dies el costum d’aprofitar-ne totes les parts. I d’aquest aprofitament ve la tradició de menjar canelons el dia de Sant Esteve per fer servir les restes del pollastre del dinar de Nadal. El pollastre el podem menjar rostit, al forn, a l’ast, fregit, farcit, a la planxa, etcètera. N’aprofitem les carcanades per fer brous i la carn que hi queda enganxada l’emprem després per fer croquetes o altres receptes. Els menuts es poden menjar saltats, guisats o en el tradicional arròs de colls i punys, que aprofita els pedrers, les crestes, els fetges o els colls. 

Les restes de pollastre d’un àpat també les podem fer servir per preparar receptes ben diferents amb carn esfilagarsada, com ara uns burritos mexicans o una causa a la limeña peruana, o per afegir en fred a amanides.