Alimentació Sostenible

Preguntar per l’origen dels productes frescos que comprem. La manera en què es produeix un aliment influeix de manera determinant en la salut humana i en la salut del planeta.

En aquests circuits hi ha un sol intermediari entre producció i consum (per exemple, una cooperativa de consum, organitzacions de servei a domicili o certes botigues de queviures o fresc), o cap intermediari en el cas de la venda directa (per exemple, a la finca, o en mercats de pagès), i tothom és petit o mitjà i geogràficament propers. Així, l’equilibri de forces entre totes les parts permet preus que afavoreixen la viabilitat de la producció. A més, aquestes fórmules reconnecten la ciutadania amb l’origen dels seus aliments i enforteixen l’economia local i la confiança entre venedors i compradors.

Inclou les botigues independents de barri i les parades dels mercats municipals. Aquestes comerços s’abasten per vies majoristes atomitzades, en què el poder negociador es pot balancejar una mica entre tots els actors de la cadena (a diferència de les cadenes de fresc o de supermercats més esteses, en què una sola empresa detallista gegantina decideix els preus i les condicions per a productores i persones consumidores). El comerç de proximitat, a més, enforteix l’economia local, el dinamisme i la cohesió social als barris.

Prioritzar sempre que sigui possible els productes de proximitat i temporada. Les fruites i verdures de temporada és més probable que siguin de cultiu proper, i sense hivernacle. També poden ser més fresques, gustoses i barates. Els aliments de proximitat enforteixen l’economia i la pagesia locals, afavoreixen la sobirania alimentària, redueixen el requeriment en transport, el magatzem en càmeres de conservació i preserven la cultura alimentària de la nostra zona.

Prioritzar sempre que sigui possible els productes ecològics i agroecològics amb segell certificat. Així evitem la generació i circulació de residus químics tòxics que es poden acumular en els ecosistemes i en els nostres cossos. També evitem la contaminació d’aqüífers, rius, sòls i atmosfera, ajudem a tancar els cicles de nutrients als sòls, mantenim la biodiversitat cultivada i no cultivada, fomentem un benestar animal més gran, a la vegada que donem suport a pràctiques agrícoles que milloren l’adaptació i mitigació de la crisi climàtica i combaten la crisi d’extinció global.

Prioritzar les espècies de temporada i les més autòctones, i evitar les més sobreexplotades. Evitem les arts de pesca més insostenibles, com l’arrossegament.

Prioritzar sempre que sigui possible productes de comerç just, sobretot en productes que no es produeixen localment, com el cafè, el sucre, etc. El comerç just és un sistema comercial que busca l’equitat, garantint que les iniciatives productores reben un preu just i tenen unes condicions de treball dignes. S’enfoca sobretot a millorar les condicions de vida de comunitats vulnerables de països del Sud global.

Aquest corrent de l’economia intenta posar el benestar de les persones i el planeta per davant del benefici econòmic i funcionar de manera democràtica, participativa i transparent. Dintre del sistema alimentari es poden trobar les cooperatives i els grups de consum o iniciatives d’economia circular.

Visitar un parell de cops cada any alguna explotació agrícola o ramadera, horts urbans o una persona productora a un mercat municipal o un mercat de pagès.

La dieta mediterrània, amb gran tradició històrica al nostre territori, es considera una de les més saludables del món. Es basa en el consum majoritari d’hortalisses i fruites fresques i de temporada, peix, llegums, fruita seca, cereals integrals i tubercles com ara la patata, el moniato i l’oli d’oliva verge.

Barcelona és també una ciutat acollidora amb altres cultures i té una gran diversitat de coneixements culinaris i experiències alimentàries que, elaborades amb productes frescos, diversos, de qualitat, proximitat i ecològics, també poden generar dietes saludables i sostenibles.

La dieta de salut planetària és una altra molt bona opció: una dieta de referència per a adults simbòlicament representada per mig plat de verdures i fruites i l’altra meitat consistent en cereals, proteïna vegetal, oli i petites quantitats de proteïna animal i làctics i amb alguns sucres afegits i fècules vegetals. Aquesta dieta és flexible i s’adapta a les necessitats específiques, les preferències personals i les tradicions culturals. 

Cuinar almenys dos àpats a la setmana en família, incloent-hi el procés de compra destacant d’on provenen els aliments, qui els ha produït i envasat i qui els distribueix.

Prioritzar el consum de fruita o entrepans variats enlloc de productes industrials ultraprocessats, que típicament contenen massa sal, sucre o greixos i són pobres en fibra, proteïna o micronutrients.

Substituir la proteïna animal per proteïna vegetal en almenys dos àpats cada setmana.

Sempre que sigui possible la carn de ramaderia ecològica, ramaderia extensiva i dels sistemes mixtos de cultiu-ramaderia de proximitat. Aquests sistemes aprofiten els recursos locals de pastures i de farratges de cultiu ecològic, requereixen poques entrades externes, crien races pròpies del seu entorn que, per tant, hi estan adaptades, i els animals tenen prou espai i bones condicions de vida per no emmalaltir gaire.

Experimentar el fet de cultivar el nostre menjar, encara que sigui de manera puntual, simbòlica o parcial. Apuntar-te a un hort urbà o comunitari.

Elaborar un receptari de plats saludables i sostenibles familiar a partir de converses amb la gent gran del nostre entorn, per tal de recuperar receptes i fer-les amb productes ecològics, de proximitat i frescos.

Anar a comprar amb la llista i seguir-la. La verdura o fruita amb una aparença no immaculada també pot ser bona.

Seguir les instruccions de conservació que figuren en les etiquetes dels aliments.

Conservar els aliments amb la ventilació i el fred necessaris (de vegades un rebost o lloc fresc pot ser suficient).

Revisar la nevera per congelar qualsevol aliment que es comenci a fer-se malbé i no es pot consumir immediatament.

Passada la data de consum preferent, l’aliment potser haurà perdut gust o olor, però no s’haurà fet malbé.

Recopilar receptes per reaprofitar menjar, com el pa sec o la fruita molt madura.

Si no donem l’abast a consumir tot el que tenim en bon estat, donem-ho a iniciatives de redistribució de menjar o neveres comunitàries.

Observar i analitzar els residus orgànics per a dimensionar el nostre volum de malbaratament.

Quantificar setmanalment el volum total d’envasos relacionats amb l’alimentació que utilitzem i posar-se objectius de reducció.

Prendre begudes sense envàs. Omplir una cantimplora amb aigua de l’aixeta, tenir una tassa a la feina per usar-la a la màquina del cafè, anar a cellers amb una garrafa per al vi, usar gots reutilitzables a les festes…

Comprar sense envasos d’un sol ús: portem de casa un carretó o cabàs, bosses de roba o compostables per a la fruita i la verdura, carmanyoles per a les compres a granel, el menjar per endur-se o les sobres del restaurant.

Planificar àpats fora de casa sense envasos.