Alimentació Sostenible

Durant tot el matí d’avui, el Centre Cívic Cotxeres de Sants, ha acollit gairebé un centenar de persones expertes, tècniques i responsables locals que han participat en el seminari “Del Plat al Planeta: Municipis que transformen”, una jornada organitzada per la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia i l’Ajuntament de Barcelona, per reflexionar sobre el rol de l’alimentació sostenible a l’hora de transformar els territoris i fer front al canvi climàtic.

El seminari s’emmarca en el projecte pilot en què han participat Barcelona, ​​Granollers i Rivas-Vaciamadrid com a part del Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima i que els ha permès avaluar l’impacte de les seves polítiques alimentàries locals.

Eines per avaluar l’impacte de les polítiques locals

Durant la jornada, Maria Carrascosa, secretaria tècnica de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, ha explicat a les assistents les eines i recursos que ja hi ha disponibles per a les ciutats compromeses al Repte de Barcelona i que permetrà fer seguiment i avaluar les polítiques alimentàries locals que adoptin. Barcelona, Granollers i Rivas-Vaciamadrid han estat les tres primeres ciutats a avaluar-les.

Accions destacades a Barcelona

En el cas de Barcelona, Manel Vàzquez, director de Serveis de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona, ha destacat entre les accions que s’han dut a terme, en primer lloc, l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030, un acord de ciutat per transformar el model actual. També, el programa Comerç verd que fomenta l’oferta de productes de proximitat i ecològics als mercats municipals i amb més de 500 establiments adherits, la instrucció de compra pública alimentària i, finalment, el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles.

Mentre que Helena Barracó, cap del Departament d’Equipaments i Programes per a la Sostenibilitat de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ha presentat el Pla Clima. Concretament ha posat el focus en les accions de sensibilització orientades a la ciutadania i treballades conjuntament.

Iniciatives d’èxit a Granollers

Francesc Arolas, tinent d’alcaldia i regidor de Transparència i Bon Govern, Recursos Humans, Atenció Ciutadana, Medi Ambient i Espais Verds, Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers, ha explicat el projecte La Mimosa, una iniciativa que facilita el consum agroecològic entre col·lectius en situació de vulnerabilitat; el Mercat dels Dissabtes, un mercat on qui ven els productes és majoritàriament qui els ha cultivat o elabora i amb més de mil usuaris setmanals i per últim, el Banc de Llavors del Vallès Oriental a través del qual es vol preservar i posar en valor l’agrobiodiversitat cultivada de la comarca.

L’experiència de Rivas-Vaciamadrid

La tercera participant en el projecte pilot és la ciutat de Rivas-Vaciamadrid, una població de més de 100.000 habitants que ens els darrers anys ha posat en marxa algunes de les polítiques locals més innovadores de l’estat per transformar el model alimentari. Javier Barchín, director de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid i Alberto Cruz, Tècnic de Dinamització Agrària del mateix consistori, van destacar-ne tres: el Parc Agroecològic Soto del Grillo, la creació d’una plataforma en línia de comerç local o les composteres comunitàries.

Aprenentatges de la mà d’experts

A més de l’experiència pràctica d’aquests municipis, la jornada també ha incorporat, a través de panells temàtics i taules rodones, la veu d’experts com Marta Rivera-Ferré, investigadora del CSIC, i Enric Tello, historiador ambiental de la Universitat de Barcelona, que han reflexionat sobre l’impacte en el clima dels sistemes alimentaris i com l’enfocament agroecològic pot aportar solucions des de l’àmbit municipal.

També, s’ha aprofundit en els processos necessaris per impulsar polítiques alimentàries d’acció climàtica, de la mà de Pere Jurado, director de Campanyes i Comunicació de Legados, i Laura Calvet, investigadora de l’àrea de sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i coordinadora del postgrau en dinamització local agroecològica de la UAB. Per a Calvet, “l’agroecologia és l’única via possible tant per mitigar el canvi climàtic com per alimentar la gent de cara al futur. Però cal cooperació intersectorial dins de cada municipi i també, entre diferents administracions, per actuar en allò que sí que tenim competències: la gestió de residus, la salut, l’ensenyament, els mercats o la compra pública, entre d’altres.”

Dinàmica final: algunes conclusions

Al tram final de la jornada s’ha dut a terme una dinàmica orientada a definir propostes concretes per a l’acció climàtica als municipis participants, identificant oportunitats i necessitats específiques. Així, els diferents grups de treball han tractat temes com la governança, l’equitat social i econòmica, el malbaratament d’aliments, la producció d’aliments o les dietes i la nutrició sostenibles. I en acabar, han compartit les conclusions.

Entre les conclusions, les participants han posat l’accent en la necessitat que els municipis destinin més recursos a les polítiques alimentàries, que potenciïn la cooperació amb la ciutadania i les organitzacions dinamitzant activament els espais que ja hi ha o, fins i tot, que els plans d’acció climàtica dels municipis incorporin els temes alimentaris. També, s’ha fet èmfasi en la importància de facilitar l’accés a aliments sostenibles a tota la població, independentment de la seva situació social i econòmica, en la necessitat d’enxarxar productors o d’incorporar formacions d’agroecologia tant a escoles, com a formacions professionals o graus universitaris.