Alimentació Sostenible

El passat 1 de desembre, l’Espai Agròpolis, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, tornava a organitzar una nova edició de l’Agrohackató, una jornada destinada a l’intercanvi d’experiències i la cocreació de projectes relacionats amb la sobirania alimentària i l’agroecologia.

L’objectiu de la sessió va ser la de treballar col·laborativament per transformar cap a la sostenibilitat el model alimentari de la ciutat a partir d’idees, propostes o projectes que prèviament havien fet arribar les mateixes entitats participants. De la mà de la cooperativa Fem Procomuns, es va aplicar el model de la “sostenibilitat del procomú” per aterrar les propostes, i gràcies a la intel·ligència col·lectiva, imaginar el potencial dels projectes segons l’entorn.

Quins projectes d’alimentació sostenible hi ha ganes de fer a Barcelona i la seva àrea metropolitana?

David Gómez i Mònica Garriga, els dinamitzadors de Fem Pocomuns, van encarregar-se de presentar les onze propostes proposades per treballar durant l’hackató, i totes les persones participants van ser animades a sumar-hi recursos que poguessin ser d’utilitat, projectes similars en què poder inspirar-se o aliances potencials.

Entre les propostes més comentades per totes les assistents, finalment es van escollir els que compartien més afinitats i es van dividir en quatre taules de treball prioritzant les temàtiques comunes. Les quatre propostes sorgides van ser: cuines comunitàries; distribució i venda basant-se en el cas de La Botiga de El Prat; nova producció ecològica de proximitat; i sensibilització i educació en alimentació sostenible.

Les persones assistents es van repartir, segons els seus interessos, en les taules temàtiques i els grups de treball varen escollir l’enfocament que volien donar al projecte tot regint-se pels cinc pilars de la “sostenibilitat del procomú”: la comunitat, els recursos a mobilitzar, la força de treball, el coneixement i habilitats compartides i la governança democràtica.

La cuina comunitària com a motor de canvi del model alimentari

Un dels projectes treballats, basant-se en el model ja existent de Cuina Oberta, fou repensar una cuina comunitària que fomenti i impulsi pràctiques contra el malbaratament.

En aquest sentit, es va reflexionar sobre la necessitat d’equipar les cuines, per exemple, amb tecnologia innovadora com la Termopol que permeten per a obtenir racions de menjar saludables a un baix cost monetari i energètic. També, incorporant neveres i zones d’emmagatzematge. Hi ha persones que no es poden dur menjar i necessiten un lloc amb les condicions adequades per conservar-lo.

Fer xarxa i aprendre, l’Escola Itinerant de l’Alimentació Sostenible

Ideada i pensada de manera col·lectiva entre entitats que ja treballen l’educació i la sensibilització en termes d’alimentació sostenible, com Com Soc o Justícia Alimentària, l’Escola Itinerant d’Alimentació Sostenible estaria destinada a promoure una alimentació equilibrada i sostenible i a enfortir el teixit de barri que la reforça. Per tal d’aconseguir-ho, s’implicaria a espais de lleure, escoles, mercats i centres cívics per fer arribar el missatge més enllà de les persones que ja estan sensibilitzades en l’assumpte.

Després de consensuar les línies d’actuació d’acord amb els valors de totes les entitats participants, s’organitzarien tallers de cuina i espais per fer debats i es dinamitzarien programes radiofònics a les escoles per tal d’implicar infants i famílies.

La Botiga del Prat, un accés just als aliments més enllà de l’assistencialisme

L’objectiu d’aquest projecte seria transformar l’actual punt de distribució solidària d’aliments del Prat en un espai en el qual tothom hi pugui comprar productes sostenibles i de proximitat. Per aconseguir-ho, es va valorar seguir el model dels models dels supermercats cooperatius, però es va acabar considerant la conveniència de seguir un model propi i creat des de la comunitat.

Si funcionés, podria servir com a model de transformació i rèplica per a altres bancs d’aliments convencionals.

Més proximitat en la producció

El darrer grup va treballar en la possibilitat d’augmentar la producció km 0 i sostenible d’aliments, sobretot centrades a acostar a Catalunya tots aquells aliments que podrien produir-se al territori, però, en canvi, es consumeixen importats d’altres països: es va parlar de certes flors o d’aliments tan bàsics com la ceba.

Algunes propostes al respecte van ser la creació d’un segell per a entitats de quilòmetre zero o la investigació al consum de la població per tal de trobar punts en comú amb els objectius del projecte i així identificar mancances a cobrir amb producte de proximitat.

El model que s’ha seguit en aquest l’Agrohackató permet que els projectes treballats puguin realitzar-se des de l’endemà de la jornada i crear també una xarxa de contactes amb la que poder intercooperar en aquests projectes o d’altres que s’estiguin ja creant o que es generaran en breu. Algunes de les idees d’anteriors edicions ara són projectes reals que s’han finançat a través de les subvencions ‘Impulsem el què fas‘.