Alimentació Sostenible

El Paranimf de l’Escola Industrial, seu de la Diputació de Barcelona, ha estat l’escenari de la jornada “Alimentem Barcelona”, una trobada que ha estat organitzada conjuntament per la Diputació de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), i amb la col·laboració de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

La convocatòria de la sessió ha estat un èxit: hi han participat més de 200 persones, principalment tècniques i regidores d’ajuntaments i altres ens locals de la província que han posat en relleu el paper transformador de les polítiques alimentàries locals per impulsar la transició cap a un model alimentari més just, saludable i resilient.

Durant la jornada, ha subratllat la necessitat de recuperar sòl agrícola, donar suport a la pagesia i promoure hàbits alimentaris saludables i sostenibles, amb l’objectiu de revertir la vulnerabilitat del territori i garantir la sobirania alimentària. Aquestes accions són, ha dit, crucials per transformar la manera com ens alimentem i consumim, especialment en un territori on s’ha perdut fins al 80% del sòl agrícola en els darrers 60 anys.

Front comú de les administracions

A la taula inaugural, el delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha destacat la importància de gestionar i ampliar els parcs agraris per garantir un equilibri territorial sostenible. També, que les institucions només tenen una manera clara de demostrar que es creuen una política: els seus pressupostos.

A més de Gomar, també hi han participat Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, que ha anunciat que la nova estratègia catalana d’alimentació donarà prioritat a la compra pública de proximitat i a l’educació alimentària; Janet Sanz, vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i presidenta de la Comissió Executiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Màxim López Manresa, gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona.

Referents internacionals i intercanvi d’experiències

Durant la jornada, s’han donat eines als assistents per abordar la qüestió alimentària des de les diferents àrees del consistori i s’han explorat els reptes i oportunitats que afronten els ajuntaments i les entitats a l’hora d’implementar polítiques alimentàries.

En aquest context, s’han exposat alguns referents pel que fa a normatives i competències municipals a Europa, com el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà -un acord internacional d’alcaldes que ofereix eines concretes a les ciutats en matèria d’estratègies alimentàries – el Consell Alimentari de Toronto, el cas de cultura alimentària urbana de Bristol o la política agroecològica i alimentària de Montpeller.

Un dels moments destacats de la jornada ha estat la taula rodona, que ha comptat amb la participació de representants de quatre ciutats europees capdavanteres en polítiques alimentàries com són Milà, Dijon, València i Barcelona. Tant Elisa Porreca, responsable de Política Alimentària de l’Ajuntament de Milà, com Philippe Lemanceau, conseller municipal i  exresponsable tècnic de l’Estratègia Agroalimentària València 2025, del 2018 al 2023 i Manel Vázquez, director de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona han compartit les seves experiències i bones pràctiques en l’elaboració i implementació d’estratègies alimentàries municipals i han coincidit a destacar la importància de la implicació dels municipis en els pactes i les estratègies internacionals, la necessitat de crear espais de governança per coordinar esforços, i el paper clau de la recerca i la innovació.

Per cloure la jornada s’han dut a terme una sèrie de tallers pràctics entorn de les diferents fases d’elaboració d’una estratègia alimentària. S’han abordat qüestions com l’elaboració d’una carta alimentària com a full de ruta, el desenvolupament d’un pla alimentari o el paper dels consells alimentaris com a motor de transformació. Entre els experts de l’àmbit local que han compartit les seves experiències per dinamitzar els tallers hi ha hagut representants de l’Espai Agrari de Mataró, del Parc Agrari de la Conca d’Òdena i de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.