Alimentació Sostenible

El passat 19 de maig, la Fàbrica del Sol va presentar una nova jornada formativa de l’espai participatiu Agròpolis, un punt de trobada publicocomunitari en què la societat civil, el teixit econòmic, les universitats i l’administració pública col·laboren per transformar el sistema alimentari des de la sobirania alimentària i l’agroecologia.

Per aconseguir-ho, durant l’any organitza diferents activitats i jornades per promoure aquesta col·laboració, però també organitza sessions formatives per aprendre noves eines i recursos que ajudin a avançar en la transformació del model alimentari. ‘Com comunicar pel canvi de la cultura alimentària’ és la més recent d’aquestes formacions.

Aquesta darrera jornada es va dividir en dues parts: una primera de reflexió i debat en la qual van participar Anna Villagordo, experta en comunicació ambiental i creativa, Albert Vinyals, professor de psicologia del consum, i Josep Sucarrats, director de la revista Arrels, i una segona part més pràctica, amb un taller de comunicació creativa de la mà de la cooperativa l’Apòstrof, per aprendre a fer campanyes més atractives i eficaces.

A continuació, recollim les conclusions principals de la jornada:

1. La comunicació no hauria de centrar-se a atorgar tota la responsabilitat del consum conscient a les persones, perquè és el mateix sistema el que hauria de fer possible aquest consum conscient. Tampoc no podem deixar-ho tot en mans només de les persones conscienciades.
2. Cal entendre i conviure amb les contradiccions. Segons Josep Sucarrats, d’aquesta manera comunicarem millor perquè ho farem des de l’empatia i l’experiència, i no des de la superioritat moral.
3. Hem d’intentar canviar la nostra perspectiva i la nostra manera de pensar. La teoria sobre els beneficis del consum conscient la tenim molt interioritzada, però hem d’intentar explicar les coses de manera diferent per ser més accessibles i arribar a més gent.
4. Comunicar dient que estàs matant el futur ja no es porta. La sostenibilitat és avui. Tenim tendència a comunicar culpabilitzant un producte molt concret: la petjada de carboni, el plàstic… Però com explica Anna Villagordo, “hem de deixar de fer túnels comunicatius”.
5. La comunicació ha de tenir present el pes de psicologia del consum en el canvi de la cultura alimentària. Albert Vinyals explica que els factors psicològics i socials influeixen en les eleccions alimentàries de les persones. Per aquest motiu, comprendre les motivacions i les barreres de les persones consumidores pot ajudar a dissenyar missatges de comunicació més efectius i adaptats a les seves necessitats i als seus valors individuals.
6. Les emocions que ens poden donar més joc a l’hora de comunicar són la sorpresa, en especial quan tenim poc pressupost, i les emocions positives, com l’amor o l’alegria, perquè vinculen i generen records. En canvi, de vegades des del consum conscient parlem de por, ira o fàstic, però són emocions problemàtiques que allunyen les persones.
7. L’humor i l’autocrítica són eines de comunicació molt potents que es viralitzen amb més facilitat, es recorden i criden l’atenció.
8. A l’hora de pensar campanyes és important construir un relat, crear una història que connecti amb l’emoció del públic per aconseguir un major impacte.
9. Hem d’acceptar que hi ha persones que, quan van a comprar, només compren. No volen relacionar-se. No volen fer un acte polític.
10. En el procés de compra, la comunicació només representa una petita part. Per aquest motiu, és crucial tenir cura de tot el procés, des que captem una nova persona com a client fins al final. Hem de valorar l’experiència de la persona usuària i acompanyar-la al llarg de tota la vida.

Si no vau poder assistir, podeu veure la sessió aquí.