La salut i l’alimentació no són un negoci: com revertim les desigualtats socials?
Presencial amb aforament màxim
Relacions de poder dins el sistema agroalimentari i el seu impacte en les polítiques públiques
Des de fa més d’una dècada es reconeix la pèrdua de la sobirania alimentària com a factor clau d'empobriment dels pobles. Afecta fonamentalment la gent que viu al medi rural, però cada vegada més es reclama també des de les ciutats per la pèrdua de control i capacitat de decisió sobre allò que mengem dia a dia.
Arran de la situació provocada per la pandèmia, hem pogut veure, encara més, la feblesa del
sistema alimentari actual per respondre a les necessitats de les ciutadanes, especialment en sectors de la societat on ja hi havia situacions de desigualtat.
Tots aquests condicionants de la mala alimentació sumats a la publicitat i l'etiquetatge generen problemes de salut a una part de la societat cada vegada més gran.
En resposta a tot això, van néixer, a moltes ciutats, iniciatives alternatives als bancs d’aliments amb un enfocament transformador d’aquestes desigualtats socials. Així mateix, és evident la necessària incorporació de polítiques públiques per part de les institucions, que garanteix l’accés a aquest dret humà.
Amb aquesta mirada que dona la sobirania alimentària volem abordar la capacitat i els processos de decisió: qui escull què es produeix, on es produeix, com es
produeix i a quina escala i com es generen aquestes desigualtats socials.