Alimentació Sostenible

El projecte Vincles que alimenten va néixer arran de l’edició del 2023 de l’Agrohackató, iniciativa impulsada per Agròpolis, un espai de participació per a una alimentació sostenible promogut per l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta trobada, entitats diverses d’arreu de la ciutat van coincidir entorn d’una idea inspiradora sorgida d’una experiència a París: intervenir a escala molt petita —un carrer o una plaça— per promoure hàbits d’alimentació sostenible.

A partir d’aquesta idea, i després d’un procés de coneixença mútua i d’un treball profund de conceptualització, el projecte ha esdevingut una guia centrada en la transformació alimentària des d’un enfocament local, participatiu i comunitari. Ara, es posarà en pràctica en un projecte pilot al barri de Sant Genís dels Agudells.

Tres entitats properes i diferenciades

Vida Sana, Antígona i Manjaretti treballen l’alimentació saludable i sostenible des d’àmbits diversos. Així, amb la participació com a element central del projecte, han trobat la clau de volta per a posar en marxa l’engranatge de treball conjunt entre les tres.

L’Associació Vida Sana és una entitat sense ànim de lucre que des de l’any 1981 es dedica a promoure l’agricultura ecològica i l’alimentació sana des de la producció i la formació. Per la seva banda, Antígona es dedica a desenvolupar projectes amb metodologies participatives com a eines fonamentals en els processos de transformació social.

Finalment, l’Associació Cultural i Gastronòmica Manjaretti es dedica a promoure la gastronomia com a eina de transformació social perquè totes les persones puguin adquirir una major consciència del benestar individual i comunitari, el consum responsable i la sostenibilitat del planeta.

De la idea inicial a la guia final: cooperació i reflexió compartida

El procés de definició del projecte no va ser immediat. De fet, l’equip impulsor explica que allò que es va presentar inicialment va ser només un punt de partida que va donar lloc a mesos de treball conjunt, trobades mensuals i una reformulació profunda del projecte que, finalment, va rebre el suport de les ajudes “Impulsem el que fas” de l’Ajuntament de Barcelona.

Finalment, el resultat ha estat una guia pràctica que recull els passos metodològics per intervenir en un territori amb l’objectiu de fomentar una alimentació més conscient. La idea és centrar-se en la proximitat de nuclis veïnals petits i ser una espurna per encendre la participació, no només en la transformació del model alimentari, sinó en la definició mateixa de què és per a cadascú l’alimentació saludable i sostenible.

La clau és la participació: no es tracta de fer tallers per imposar hàbits, sinó d’escoltar les necessitats i visions dels veïns i veïnes. “No anem a un barri a dir què s’ha de fer. Són ells qui defineixen què vol dir per a ells alimentació saludable”, apunta Ale Manetti. Així, la guia no imposa models tancats, sinó que “ofereix recursos i eines que cada territori pot adaptar perquè el concepte d’alimentació sostenible és molt particular a cada comunitat”.

És per això que la guia dona diferents recursos i eines possibles perquè cada grup i cada persona l’adapti al context en què es troba: “No té passos fixos, sinó que després d’haver aterrat al territori serà el grup motor que utilitzarà les eines que consideri més adequades”, conclou Manetti.

Una feina de fons: els vincles entre entitats

Un dels valors destacats de Vincles que alimenten és la intercooperació. Tot i les dificultats inicials i una feina prèvia que va durar mesos, les entitats implicades valoren molt positivament el procés. De fet, Ale Manetti recorda que “ja d’entrada ens vam trobar amb la necessitat de debatre i definir què era per a cadascú l’alimentació sana i sostenible perquè tenim punts en comú, però també punts d’atenció diversos”.

Així, “abans de treballar en el projecte com a tal vam haver de trobar una motivació comuna i unes dinàmiques de treball compartides i això ens ha fet anar a poc a poc i rebaixar expectatives, però també ens ha fet aprendre molt les unes de les altres i arribar més lluny del que hauríem pogut fer soles”, explica Lucrecia Olivares d’Antígona.

Per a Montse Escútia de Vida Sana, amb una trajectòria llarga en promoció d’alimentació ecològica, aquest projecte ha significat ampliar la mirada. “Hem treballat molt el contingut i la formació, però no havíem abordat mai la dimensió social i participativa i això ha estat molt enriquidor”.

A més, Lucrecia Olivares també destaca la dimensió autocrítica del procés: “Aquest projecte ens ha fet qüestionar a cadascú com fem les coses com a entitats perquè l’autocrítica no és possible mirant-se al mirall, sinó que cal que hi hagi una pluralitat de mirades i debat entre diferents sensibilitats”.

Del paper al carrer: prova pilot a Sant Genís i Roquetes

Amb la guia com a base, el projecte entra ara en una nova fase: la posada en pràctica com a prova pilot. Hi ha barris a Barcelona com Sants, Pobles Sec o Gràcia, on hi ha molt moviment associatiu i, en concret, entitats al voltant de l’alimentació sana i sostenible que ofereixen molts recursos. En aquest sentit, s’ha valorat provar el funcionament de la guia en algun territori on tot això queda més lluny.

D’aquesta manera, després d’un procés de prospecció, s’ha decidit activar aquesta fase al barri de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó, i, després, a Roquetes, a Nou Barris. Així, la intenció és crear un grup motor format per entitats i veïns i veïnes que defineixin les accions a realitzar a partir de les propostes de la guia.

L’Agrohackató: la llavor d’aquest i d’altres projectes

La història de Vincles que alimenten arrenca a l’Agrohackató d’Agròpolis, un espai de creativitat col·lectiva on entitats de tota mena es troben per imaginar projectes transformadors. Aquesta jornada, organitzada anualment, fomenta la coneixença i la creació conjunta entre entitats del sector agroecològic i de la sobirania alimentària.

A més, Agròpolis ofereix suport tècnic i facilita que les idees sorgides durant l’Agrohackató es puguin consolidar com a projectes amb recorregut, tal com exemplifica Vincles que alimenten.

Segons les impulsores, aquest espai és molt més que una dinàmica puntual. Montse Escútia explica que “per a les entitats petites com nosaltres que anem sempre de bòlit, és una oportunitat de parar, conèixer altres entitats, inspirar-nos i veure que no estem soles”.

Per a Ale Manetti, “es tracta d’una coneixença amable entre les entitats que és fonamental perquè en una ciutat tan viva com Barcelona hi ha moltes iniciatives que no ens coneixem”. A més, també “dona sentit a conceptes com el treball en xarxa o la participació que defineixen la passió viva pel diàleg constant i el procés crític que impulsem”. La prova és que “nosaltres ara estem aquí juntes i ja ens hem apuntat a la següent edició”, conclou Lucrecia Olivares.