Alimentació Sostenible

Si bé les diferents administracions ja fa anys que treballen dins del seu marc d’actuació per caminar cap a un model d’alimentació més sostenible, la creació de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS) va idear-se per coordinar i potenciar les estratègies de totes elles vers el canvi alimentari.

Així, en el seu primer any d’existència, aquest organisme impulsat per la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural –DACC – i l’empresa pública PRODECA), l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha establert les bases de funcionament intern i ha iniciat projectes concrets que permeten albirar una acció sostinguda en el temps.

Una nova manera de treballar amb potencial multiplicador

Per una banda, s’ha treballat intensament en la coneixença i la generació de confiança entre equips, la integració de la cultura de treball compartida i la creació d’estructures i protocols de funcionament i de comunicació interna, que han permès iniciar aquesta eina de governança innovadora a l’hora d’afrontar els reptes compartits.

Per altra banda, s’han posat en marxa la majoria dels projectes previstos i els resultats obtinguts mostren un camí que, malgrat que tot just s’acaba de començar, ja revela el potencial dels vincles i la cooperació a l’hora de fer més efectives les estratègies de cada administració: l’Estratègia Alimentària de Catalunya (DACC), l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona 2030 (Ajuntament de Barcelona) i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana i la missió d’alimentació del Compromís Metropolità Barcelona Demà 2030 (PEMB).

En aquesta línia, la memòria 2023 recull diferents aprenentatges i assoliments intangibles d’aquesta nova manera de treballar, però també, les accions concretes realitzades en àmbits tan diversos com els sistemes alimentaris sostenibles, la connexió entre el món urbà i el rural mitjançant la gastronomia, la producció i la comercialització de proximitat, l’educació alimentària i el dret a una alimentació sostenible.

Una eina per acostar l’àmbit rural i l’urbà

Tot sovint, les solucions més enginyoses i beneficioses es troben quan existeix una via de comunicació eficient entre les parts i, en aquest sentit, l’OCAS ha estat un pont d’enllaç per acostar interessos i trobar col·laboracions entre els diversos agents implicats en la transformació del sistema alimentari. El balanç de tot plegat ha il·lustrat una missió central en el treball de l’OCAS: el foment dels vincles urbà i rural com a element central per a la transformació del sistema alimentari.

Així, alguns exemples d’aquestes connexions són els contactes entre el món de la producció, els segells de venda de proximitat, el de producció agrària ecològica (PAE) de la Generalitat i els mercats municipals de Barcelona per començar a treballar en una campanya de promoció conjunta; la possibilitat que agrupacions de productors obtinguin una parada en els mercats municipals de Barcelona; el grup de treball per elaborar recomanacions de contractació pública; la dinamització de l’espai de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana afavorint acostaments entre agents econòmics, educatius, culturals i polítics, o la coordinació en matèria de malbaratament alimentari, amb la presentació de les guies elaborades a agents educatius i de la restauració.

Els reptes de futur

Un cop ja s’ha creat l’estructura tècnica i la manera de funcionar, l’OCAS vol continuar dedicant esforços en la gestió d’aquest organisme innovador pel que fa a la naturalesa de la seva governança. De totes maneres, les bases ja estan assentades per continuar aprofundint en els diferents eixos de treball que ja s’han posat en marxa.

Així com cadascun dels projectes té detallats els seus objectius específics a assolir en el segon any d’existència, del conjunt se’n pot extreure l’aposta per ampliar la tasca divulgativa i de sensibilització ciutadana amb noves campanyes, l’acompanyament i la promoció dels mercats municipals com a punts de comercialització de productes de proximitat, la dinamització i l’acompanyament per consolidar els diferents grups de treball col·laboratiu o la posada en marxa de proves pilot de projectes d’agermanament entre pagesia i centres educatius i restaurants, entre d’altres.