Alimentació Sostenible

L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha presentat avui l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030 (EASSB2030). L’acte, que ha estat presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha comptat també amb la presència de la regidora de Comerç, Mercats i Consum, Montserrat Ballarín; i el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària, Álvaro Porro.

El document, que ha sorgit d’un ampli procés participatiu amb representants de molts dels agents implicats en el sistema alimentari, és el full de ruta compartit a seguir durant els propers 8 anys en matèria de polítiques alimentàries a la ciutat. Aquest implica tant a l’Ajuntament com a la resta d’actors participants i recull la visió, els objectius, les línies de treball i alguns exemples de projectes que han de guiar la transformació del sistema alimentari de la ciutat en el futur més immediat i en el llarg termini.

La voluntat és que aquesta estratègia serveixi com a fonament per desenvolupar plans d’acció de més curta durada que aterrin el seu contingut per part dels agents que l’adoptin com a marc de visió compartida.

El nou sistema alimentari de Barcelona: 9 objectius a treballar

El principal objectiu de l’estratègia és tenir un sistema alimentari amb models de producció i consum més sostenibles i dietes més saludables. Un sistema alimentari transparent, participatiu, resilient, segur, amb relacions justes i equitatives, inspirat en l’agroecologia, que faci front a l’emergència climàtica i la crisi d’extinció, i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

La voluntat és que tothom tingui accés a aliments saludables, ecològics, de temporada, de proximitat, de pesca sostenible, que garanteixin el benestar animal i que es distribueixin prioritàriament en cadenes més curtes, justes i equilibrades. I que el sistema alimentari pugui incloure unes persones consumidores conscients i empoderades.

Per aquest motiu, el document estableix 9 objectius que es treballaran mitjançant 54 línies de treball i 265 accions.

Els objectius són:

1. Incrementar la producció, la venda i el consum d’aliments de temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible i amb benestar animal, així com la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades.
2. Protegir, recuperar i promoure espais d’agricultura urbana i periurbana.
3. Promoure l’alimentació saludable i sostenible per a totes les persones.
4. Augmentar la resiliència del sistema alimentari i garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible.
5. Prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris.
6. Combatre l’emergència climàtica i la crisi d’extinció.
7. Promoure un canvi cultural i educatiu vers l’alimentació sostenible.
8. Fomentar relacions justes dins de la cadena alimentària.
9. Coordinar i mobilitzar els agents del sistema alimentari per dur a terme accions concretes i avaluables, vinculades a estratègies existents

Propòsits quantitatius per assolir l’any 2030

Per quantificar l’impacte de les actuacions i com a indicadors de seguiment, l’Ajuntament de Barcelona contempla un total d’11 propòsits a desenvolupar d’ara fins al 2030. Aquests propòsits són:

1. Alinear el 100% de la compra pública municipal amb l’alimentació sostenible inspirat en la dieta de salut planetària.
2. Fomentar que el 40% de la població de la ciutat de Barcelona consumeixi regularment aliments de proximitat, partint del 20% actual.
3. Fomentar que el 30% de la població de la ciutat de Barcelona consumeixi regularment productes d’alimentació ecològica, partint del 14’5% actual.
4. Col·laborar amb els agents clau de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per incrementar el percentatge del seu sòl agrari fins arribar a un 13-15%, partint del 9,3% actual.
5. Mobilitzar els agents clau de la demarcació de Barcelona per incrementar el percentatge de sòl agrícola dedicat al cultius en producció ecològica fins arribar almenys a un 25%, partint del 12% actual.
6. Contribuir a incrementar el percentatge de població de la ciutat de Barcelona que segueix una dieta de salut planetària fins arribar a un 23%, partint del 9% actual.
7. Treballar per reduir el percentatge d’obesitat a la ciutat de Barcelona fins arribar a un 12% respecte al 15,4% actuals i amb accions específiques als barris més prioritaris.
8. Mobilitzar els agents per introduir canvis als menús de menjador del 75% dels centres d’infantil i primària públics i concertats de la ciutat amb els criteris d’alimentació sostenible i saludable.
9. Treballar per eliminar la inseguretat alimentària a la ciutat de Barcelona, sabent que aquesta problemàtica afectava a un 8,6% de la població l’any 2016.
10. Reduir en un 50% les pèrdues i el malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona respecte les dades de 2015.
11. Fomentar la reducció de la petjada de carboni de l’alimentació a la ciutat de Barcelona en un 15%, respecte dades de 2021.

Una estratègia consensuada entre els diversos agents implicats en el sistema alimentari

Aquest full de ruta sorgeix d’un ampli procés participatiu en el que han participat representants dels diversos agents que participen del sistema i que ha permès consensuar el document. El que es busca és orientar i visibilitzar les actuacions de de tots els agents que volen contribuir a transformar el sistema alimentari i oferir un espai per teixir complicitats i facilitar la cooperació entre agents i projectes.

Aquests actors han estat les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació, així com dels diversos sectors (salut, medi ambient, justícia social, cultura, economia) i fases de la cadena alimentària (del camp al plat).

En total, 1.053 persones han participat en el procés d’elaboració d’aquesta EASSB2030, entre el novembre de 2021 i el juliol de 2022. S’han organitzat 23 sessions de treball, en les quals han participat 198 persones i 112 organitzacions vinculades al sistema alimentari. La consulta ciutadana en línia va recollir 834 aportacions.

A més, 25 persones de l’àmbit de la pagesia i 16 persones de l’àmbit de l’acadèmia i la recerca han participat en les sessions de treball durant l’elaboració de l’estratègia. El 76,9% de les persones que han contribuït a aquesta estratègia són dones.

Finalment, també s’ha fet una sessió interadministrativa amb la participació de la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les quatre diputacions provincials de Catalunya

Barcelona avança en el seu compromís per fer-li front a l’emergència climàtica

Amb aquesta Estratègia Alimentària la ciutat reforça i consolida en el temps la seva aposta per l’alimentació sostenible com a estratègia per fer front a l’emergència climàtica.

Per garantir aquesta continuïtat i, com a prova del compromís ferm de l’Ajuntament inaugurat amb la Capitalitat, es consolida un pressupost anual, així com un departament específic a l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix s’establiran referents tècnics especialitzats per treballar per l’Alimentació Sostenible en òrgans estratègics com el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut de Mercats, Mercabarna o l’Agència de Salut Pública de Barcelona, així com instruments estables de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya o l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte que ha desenvolupat la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible l’any 2021 i és un dels llegats d’aquesta Capitalitat.