Alimentació Sostenible

El dimarts 25 de febrer, el Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” va ser escenari d’una sessió d’intercooperació entre centres de recerca i entitats socials i econòmiques impulsada per l’espai Agròpolis que va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament, universitats i entitats de la ciutat.

Durant la primera part del matí, en un format d’elevator pitch, amb intrervencions breus i dinàmiques, es van presentar fins a trenta projectes de recerca provinents de quinze grups d’investigació diferents. A més, també es van exposar diverses línies de finançament promogudes per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per fomentar la investigació en àmbits clau com l’agroecologia, l’alimentació sostenible i l’agricultura urbana.

Així, les persones assistents van poder conèixer la feina de grups de recerca provinents de la Universitat de Barcelona – FARO (Observatori per a l’Acció i la Recerca en Alimentació); l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB), Sostenipra; l’Àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli; el CSIC – Institut de Diagnosi ambiental i estudis de l’Aigua; la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (URL); el CREAF-Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals; l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) – Grup d’estudi i promoció de l’alimentació sostenible; Living Lab de Salut d’IrsiCaixa; Arran de Terra; Turba Lab; NUTRALiSS – UOC i iMARES ICM-CSIC.

Més col·laboració i traspàs d’informació bidireccional

Tal com explica Robert Martínez Varderi, representant de la secretaria tècnica d’Agròpolis, l’objectiu de la trobada va ser “donar a conèixer la feina que estan fent aquests grups de recerca i explorar maneres de vincular-se amb el teixit econòmic i social de la ciutat, però també facilitar que aquest teixit pugui transmetre a l’àmbit de la recerca les seves necessitats de coneixement”.

D’aquesta manera, després de les presentacions, en un espai informal durant l’aturada per a l’esmorzar, les persones assistents van poder conversar per tal d’aprofundir en aquells projectes que els havien despertat més interès i amb els quals van detectar vincles i possibilitats de col·laboració.

La darrera part de la jornada va repartir les persones assistents en quatre grups, segons blocs temàtics, per participar en una dinàmica grupal d’identificació de punts en comú entre els projectes, detectar mancances en la investigació i explorar vies per aterrar la recerca al teixit social i econòmic.

Més recursos i menys malbaratament alimentari

En el grup que va debatre al voltant dels entorns alimentaris, les entitats van posar de manifest la dificultat de trobar finançament per a iniciatives petites, així com els desafiaments de fer xarxa en entorns de vulnerabilitat.

També es va debatre sobre la necessitat d’incentivar el retorn cap a les entitats que participen en projectes de recerca i es va posar èmfasi en la urgència de reduir el malbaratament alimentari mitjançant una visió sistèmica que integri tota la cadena de valor.

Recerca i bones pràctiques en els horts urbans

Pel que fa a l’agricultura urbana, es va subratllar la importància d’implicar les persones participants dels horts socials en la recerca per reforçar el seu paper actiu. També es va posar en relleu la necessitat de protegir espais amb biodiversitat urbana i es va debatre sobre les pràctiques poc sostenibles que encara es donen en alguns horts particulars. Les entitats van reclamar més investigació social per fomentar l’intercanvi de llavors i varietats locals.

La participació de les productores, el repte en l’agroecologia

En el camp de l’agroecologia, es va destacar els beneficis de fer investigació en col·laboració amb les persones que produeixen i distribueixen aliments. No obstant això, es va assenyalar que és una realitat difícil perquè la seva participació encara és limitada per manca de recursos i finançament i per traves burocràtiques.

Per la seva banda, les entitats que no són centres de recerca van expressar l’interès d’enfortir els vincles amb les universitats per fer difusió de projectes i es va plantejar que aquestes puguin actuar com a centres finançadors de projectes i que tinguin més en compte a les entitats a l’hora de dissenyar i presentar projectes.

La necessitat de formació en nutrició del sector sanitari en nutrició

El grup dedicat a alimentació i salut va posar sobre la taula la manca de formació en nutrició dins del sector sanitari i la necessitat d’investigar més sobre el consum i la sostenibilitat del peix, un àmbit poc explorat en la recerca alimentària. També es va proposar adaptar eines d’anàlisi nutricional als centres d’atenció primària i hospitals.

Finalment, les participants van destacar el potencial de la col·laboració entre centres de recerca i entitats per generar estudis aplicats i donar suport a les iniciatives comunitàries. En aquest sentit, es va plantejar la creació de convenis amb estudiants per reforçar els projectes locals.