Alimentació Sostenible

La cuina catalana s’ha nodrit, des dels orígens, de receptes d’aprofitament i ingredients de proximitat. La distribució dels aliments i la manera de consumir-los aleshores, era molt diferent de l’actual i això ha comportat que els plats que considerem tradicionals estiguin elaborats intrínsecament amb ingredients de temporada i kilòmetre zero. Per realçar la tradició culinària catalana, avui fem un repàs per estacions dels seus àpats típics, en clau d’alimentació sostenible.

Escudelles i festes populars gastronòmiques d’hivern

Les verdures d’hivern com el porro, la col i l’api, es converteixen en ingredients ideals per a l’elaboració dels plats típics de la temporada. L’escudella i carn d’olla no pot faltar a cap taula nadalenca, però alhora és una recepta d’aprofitament perfecta per a evitar malbaratar verdures o pedaços de carn que hagin sobrat dels tiberis.

També trobem en el reaprofitament l’origen del plat més icònic de la Cerdanya: el trinxat. I és que, amb només tres ingredients – col, trumfa, o patata cerdana, i cansalada – ha esdevingut un essencial a la cuina catalana. De fet, cada mes de febrer, Puigcerdà acull la Festa del Trinxat, on reivindiquen les arrels de la recepta i la importància del quilòmetre zero en els ingredients que la conformen.

Igualment grossa és la celebració a Valls de la Gran Festa de la Calçotada, que serveix per donar el tret de sortida a la temporada del calçot. Aquesta varietat de ceba tendra, a la que la Unió Europea va atorgar la denominació d’indicació geogràfica protegida, és l’excusa perfecta perquè catalans i catalanes es reuneixin al voltant d’una taula per començar a acomiadar l’hivern i les temperatures més fredes.

La Setmana Santa marca les receptes primaverals

De la mateixa manera que les celebracions nadalenques marquen, en part, la gastronomia catalana hivernal, la Setmana Santa i les seves tradicions tenen una gran influència en la cuina de primavera.

Els nens i nenes canten a escola allò d'”el Dijous Llarder botifarra menjaré” mentre fan queixalades als seus entrepans de truita o botifarra d’ou. Antigament, però, la canalla també era l’encarregada de picar a les portes de veïns i veïnes per demanar ous, els grans protagonistes de l’àpat de Dijous Gras.

D’altra banda, és comú que s’organitzin sardinades populars coincidint amb l’enterrament de la sardina el Dimecres de Cendra. Un peix molt abundant a aigües mediterrànies que aplega barris i pobles al voltant de les brases. També ho aconsegueix el ranxo de Carnestoltes, una tradició que s’origina a la Catalunya feudal i que reuneix a convilatans i convilatanes per a elaborar una gran escudella col·lectiva d’aprofitament, cuinada a partir d’aportacions individuals.

Un altre producte que dispara el seu consum a la primavera és el caragol, coincidint amb l’Aplec del Caragol de Lleida. A les Terres de Ponent, el caragol, cuinat de diverses formes, és el rei de la taula. A la gormanda, en cassola o, la més popular, a la llauna.

L’estiu, temps de coques

La nit més curta de l’any serveix com a inauguració més o menys oficial de l’estiu. Fogueres, petards, i àpats compartits amb un tret comú: la coca de llardons. El dolç per antonomàsia de la revetlla de Sant Joan s’elabora de manera senzilla amb pasta de full, sucre, ou, pinyons i llardons.

Una altra coca amb segell d’estiu és la de recapte. Una recepta que també és d’aprofitament, perquè s’hi pot afegir qualsevol ingredient, però que tradicionalment duu escalivada. És per això que la trobem, sobretot, a la temporada dels pebrots, la ceba i l’albergínia, i és bona tant calenta com freda.

Un altre dolç típic de l’estiu són els panellets de Sant Roc, que es preparen especialment per celebrar la diada en honor al sant a les Festes de la Plaça Nova, a Barcelona. Malgrat el que es pugui creure pel nom, els panellets de Sant Roc són una barreja entre un polvoró i una pasta de te. Només es mengen aquest dia, quan són elaborats artesanalment per les pastisseries de Ciutat Vella, que els reparteixen de manera gratuïta entre veïns i veïnes.

Castanyes, moniatos i panellets a la tardor

De la mateixa manera que amb Nadal i Setmana Santa, la Castanyada marca amb força l’agenda gastronòmica de la tardor. El moniato al forn, de temporada, combina de manera perfecta amb les castanyes torrades, dels castanyers de Viladrau, on trobem l’únic productor de castanyes de Catalunya.

Però a la tardor també hi ha lloc per als dolços, i és que, l’estrella indiscutible de forns i fleques són els panellets. Aquesta vegada sí, els tradicionals, amb segell d’Especialitat Tradicional Garantida de la Unió Europea. Una recepta senzilla, basada en un massapà tradicional fet amb sucre i ametlla, al que també s’hi pot afegir ous i aigua. Després, només caldrà enllestir-los amb més fruits secs com pinyons o avellanes, que també són en temporada.

Malgrat que seria impossible encabir tots els plats tradicionals de la cuina catalana en un article, aquests exemples fan palès que és una gastronomia que advoca, d’arrel, per la sostenibilitat, l’aprofitament i els ingredients de proximitat, reivindicant la denominació d’origen de la terra.