Alimentació Sostenible

Hi ha qui s’atreveix a mirar i construir el món d’una manera diferent amb projectes innovadors d’impacte social relacionats amb l’alimentació sostenible. Es tracta d’iniciatives que es treballen des de l’àmbit local i per a la transformació del sistema alimentari cap a un model més sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic. En parlem d’algunes.

La crisi de la covid-19 ha posat de manifest, més que mai, la necessitat de pensar les ciutats des de la inclusió i la sostenibilitat. Comprendre els reptes i els mecanismes ecològics, socioeconòmics i nutricionals de l’agricultura i l’alimentació, així com els vincles que les uneixen, és vital per reduir l’impacte ambiental, generar valor i obrir nous camins.

El 2020, la Fundació Municipal BIT Habitat va llançar la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana “La ciutat proactiva”. Tres dels set projectes guanyadors proposen solucions innovadores als nous reptes urbans d’inclusió i sostenibilitat que es plantegen a la ciutat arran de la pandèmia, apostant per fer prevaler la proximitat, treballant en xarxa amb el territori i cuidant les persones que en formen part.

Gestionar els residus orgànics per millorar la relació camp-ciutat

A Barcelona, només reciclem una tercera part de la matèria orgànica que generem. Per això, el projecte Revolta busca implicar la ciutadania en la gestió descentralitzada de residus, posant l’accent en els hàbits de consum, el respecte al medi ambient i el foment de l’agricultura ecològica.

Es tracta d’una iniciativa d’economia circular de la cooperativa Tarpuna SCCL, que treballa en projectes de sostenibilitat social, ambiental i d’agricultura urbana i la relació entre el camp i la ciutat, aportant als agricultors de proximitat l’adob ecològic que es genera a partir dels residus orgànics de la ciutadania per fertilitzar els camps.

“Un precompostador electromagnètic, situat en punts estratègics de la ciutat, higienitza el residu, en rebaixa el volum i l’estabilitza. El seu sistema evita les males olors i els riscos d’infecció, alhora que s’estalvia en transport i s’aprofita per fer-ne adob ecològic que el pagès recull un cop a la setmana o al mes”, expliquen des de Tapurna.

Revolta va molt més enllà i també és un projecte pedagògic de tecnologia ecològica. El projecte s’ofereix a restaurants i s’ha implementat en diferents espais comunitaris i escoles de Barcelona, Granollers i Llinars del Vallès amb l’objectiu de crear consciència i treballar sota els principis de la permacultura.

Cultivar plantes comestibles a través de la fabricació digital

CO-mida és un projecte de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Barcelona (IACC), que busca generar recursos a la ciutat, qüestionar la nostra manera de viure i generar recursos alimentaris i energia. Es tracta d’un gran mur verd vertical intel·ligent fet amb impressió 3D d’argila que genera, al mateix temps, menjar i energia cultivant plantes comestibles.

Utilitza una tecnologia integrada anomenada biofotovoltaica, que genera energia de l’aire de les plantes. “Això presenta l’oportunitat de generar recursos a l’espai públic i millorar el microclima urbà i la biodiversitat local”, explica Chiara Farinea, de l’IAAC, un centre d’investigació i de creació dedicat al desenvolupament de projectes d’arquitectura per fer front als desafiaments mundials del segle XXI.

El primer prototip de CO-mida s’ha instal·lat al passatge de Trullàs del barri del Poblenou de Barcelona i ha comptat amb el codisseny i les aportacions de l’Associació Sun Sun Love i l’Associació Taula Eix Pere IV per dibuixar aquest sistema de menjar i energia amb l’objectiu de poder-lo replicar en altres àrees urbanes i contextos socioculturals i climàtics.

Acompanyar la gent gran per a una alimentació sana i responsable

Allargar l’autonomia i mantenir un bon estat de salut i qualitat de vida de les persones grans millorant-ne l’alimentació és la voluntat del projecte “GEGAAN: gent gran, autonomia, alimentació i xarxes comunitàries de suport i dinamització del teixit comercial”, de la Fundació Alícia.

Per fer-ho, proposen dur a terme una prova pilot al barri d’Horta de Barcelona amb la creació d’una xarxa activa local que ajudi les persones grans a gestionar la seva alimentació de manera autònoma, assegurant que la seva dieta és suficient, segura i està adaptada a les seves necessitats socials i de salut.

Nutricionistes, antropòlogues, tecnòlogues dels aliments, científiques i xefs creatives treballen i fan recerca perquè tothom mengi millor. “Per nosaltres els impactes a la ciutat són la reactivació del comerç local, la creació de xarxes i sistemes de governança, la millora del sistema alimentari i donar més qualitat de vida al barri”, explica Joan Ribas, de la Fundació Alícia.