Alimentació Sostenible

Les persones que produeixen els aliments que mengem pateixen de primera mà les conseqüències de la crisi climàtica. Dificultat per fer créixer el bestiar, cultius que no floreixen quan haurien de fer-ho, o un nou ecosistema marí són algunes de les situacions sense precedents a les que s’han d’enfrontar responsables d’explotacions agrícoles, ramaderes i pesqueres. Avui parlem amb Mireia Alonso i Josep Canal, fundadors de Bec d’Or i especialistes en la cria del Gall Pota Negra Ecològic; Gilad Buzi, responsable agronòmic d’Aurora del Camp; i Anna Bozzano, investigadora marina i fundadora d’El peix al plat.

Bec d’Or: una granja de pollastres a prova d’inclemències climàtiques

A la granja de Bec d’Or, la Mireia Alonso i en Josep Canal crien Gall Pota Negre Ecològic des de 2022. En iniciar el projecte, van voler assegurar-se que la seva pràctica agrícola complia uns màxims de sostenibilitat i eficiència energètica. Les mesures que van adoptar, aleshores, els serveixen ara per ser menys vulnerables a les situacions climàtiques extremes.

Per promoure l’estalvi de recursos, els nius i les naus on pernocten els galls estan dissenyats per minimitzar la pèrdua de calor i el consum d’aigua a l’hora de netejar-los. A tot això, s’hi suma que la granja també disposa d’un sistema fotovoltaic que els fa autosuficients durant la major part de l’any, i de mecanismes d’aïllament tèrmic i recollida d’aigua fluvial i reaprofitament, que els ha fet més resilients a les restriccions per sequera.

Les races autòctones, clau en l’adaptació al canvi climàtic

Aquestes mesures ajuden a vetllar pel benestar dels galls Pota Negra, una raça de creixement lent, que necessita més temps i recursos per ser òptim per la venda. Ha estat precisament a l’hora d’adquirir l’aliment dels pollastres, on més acusats han estat els efectes del canvi climàtic: “Hem notat una menor disponibilitat i encariment dels recursos alimentaris a causa de la disminució de la producció agrícola.”

També han observat que durant les onades de calor de l’estiu els pollastres mengen menys i això repercuteix en el seu creixement. No obstant això, la Mireia i en Josep afirmen que treballar amb races autòctones és clau a l’hora d’afrontar les conseqüències de la crisi climàtica a la ramaderia, ja que la seva adaptació als canvis en l’entorn és millor que la de les races estrangeres.

Aurora del Camp aposta per la innovació tècnica per fer front al canvi climàtic a l’agricultura

En Gilad Buzi és gerent i responsable agronòmic d‘Aurora del Camp, al Maresme, però també ha inventat sistemes per mitigar i adaptar les explotacions agrícoles al canvi climàtic. Aurora del Camp va fundar-se el 2010 i durant els primers dos anys va treballar amb les bases de l’agricultura convencional, fins a adonar-se que un canvi de sistema era necessari si volien produir amb èxit durant la crisi climàtica.

La solució exigeix afegir matèria orgànica al sòl

Les noves pràctiques introduïdes per en Gilad no només obtenen un sòl que s’adapta a les inclemències climàtiques, també n’augmenten la productivitat. El sistema es basa en introduir matèria orgànica al sòl i reduir de manera dràstica el moviment de terra a l’hora de conrear.

Buzi explica que, “en afegir vida al sòl, aconseguim que tingui la capacitat d’autoregular-se. A més, dobla la capacitat de retenció d’aigua i augmenta el carboni segrestat.” D’aquesta manera, a Aurora del Camp han fet que els seus cultius necessitin molta menys aigua per créixer i que, quan plogui, l’aigua s’infiltri i quedi retinguda al sòl. Això ha fet que ara se sentin molt menys pressionades per les restriccions de l’estadi d’emergència per sequera.

Sí que han notat afeccions a la collita, i saben que hauran d’adaptar la metodologia i els conreus quan els cops de calor siguin més severs, però el seu teixit de producció format per llavors autòctones en facilitarà l’adequació.

La pesca a Catalunya, camí cap a la sostenibilitat fent front als reptes que implica la crisi climàtica

Per valorar l’impacte del canvi climàtic en la pesca, parlem amb l’Anna Bozzano, fundadora d’El peix al plat. L’Anna fa 20 anys que estudia la biologia de les espècies d’interès pesquer i explica que el que pels humans és una variació de només mig o un grau de temperatura és determinant per la supervivència, amb normalitat, dels organismes marins. Les variacions de temperatura o onades de calor marines desencadenen variacions al pH de l’aigua i alteren el fons marí.

La pujada de la temperatura ha ocasionat un canvi en l’ecosistema mediterrani. Algunes espècies autòctones, com el verat, han marxat a aigües més fredes; i d’altres, més habituades a les aigües càlides del sud, són cada vegada més habituals a les nostres platges. N’és exemple, l’alatxa. Tanmateix, pels organismes que no es poden moure, com la gorgònia, que es troba arrelada al fons marí, l’augment de les temperatures és mortal.

La protecció de la pesca tradicional

Fa temps que es treballa per resoldre problemàtiques causades per la crisi climàtica, com la proliferació del cranc blau a les costes catalanes. Per exemple, s’ha impulsat un Comitè de Cogestió amb totes les parts implicades, i entre d’altres propostes d’actuació, promou la demanda de mercat per cobrir la sobrepoblació de l’espècie invasora.

També s’ha creat un grup de treball a l’Institut de Ciències del Mar sobre la gestió responsable i sostenible de la pesca, bolcat en millorar les pràctiques pesqueres sense perdre cap de les tècniques que es practiquen ni sacrificar llocs de treball.

Igualment es promou el relleu generacional i la inclusió dels joves a l’ofici, que advoca cada vegada més per la sostenibilitat: “La pesca que es practica a Catalunya està fent passos cap un model més sostenible. Encara no és perfecte, però aquí s’està fent millor que a altres indrets com Itàlia”, sentència la biòloga.

En aquest sentit, s’ha creat l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030, el principal objectiu de la qual és tenir un sistema alimentari transparent, participatiu, resilient, segur, amb relacions justes i equitatives, inspirat en l’agroecologia, que faci front a l’emergència climàtica i la crisi d’extinció, i que previngui les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Entre els objectius que més destaquen de l’Estratègia per fer front a la crisi climàtica hi trobem: l’incrementar la producció, la venda i el consum d’aliments de temporada, de proximitat, ecològics, de pesca sostenible i amb benestar animal, així com la distribució en cadenes més curtes, justes i equilibrades; augmentar la resiliència del sistema alimentari i garantir el dret a una alimentació saludable i sostenible; i combatre l’emergència climàtica i la crisi d’extinció.