"En l’alimentació hem de recuperar la saviesa i la manera de fer de les nostres àvies"

Salut i alimentació. Entrevista amb la metgessa Carme Valls sobre la importància de l’alimentació per a la salut i sobre les claus d’una alimentació saludable.

Carme Valls Llobet és metgessa i directora del programa ‘Dona, salut i qualitat de vida’ del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris. Especialitzada en medicina amb perspectiva de gènere, ha escrit diversos llibres sobre divulgació mèdica. El seu últim llibre, Medi ambient i salut, analitza l’impacte que el medi ambient té sobre els trastorns de la salut, en especial de les dones.

Quina és la relació entre la salut i l’alimentació?

És una relació bàsica. L’alimentació és fonamental per poder suplir el desgast que tenen totes les cèl·lules del cos cada dia. És molt bàsica en etapes de creixement, però també de decreixement o envelliment. Això és important, perquè sovint la gent gran menja molt pitjor que com ho feia abans perquè creu que no ho necessita. I això és fals. Sempre necessitem menjar, i necessitem fer-ho de forma equilibrada.

Per viure necessitem la respiració i l’alimentació. Una respiració com més pura millor i una alimentació com menys contaminada millor.

Una bona alimentació és sinònim de bona salut?

Sí, és claríssim que sí. L’alimentació és bàsica per al desenvolupament de tots els teixits del cos. Et diria que hi ha alguns aliments que són més importants en algunes etapes de la vida, i alguns altres que són més importants per a homes que per a dones. La dona, per exemple, a partir dels 11-12 anys i a causa de la menstruació, necessita suplements de ferro, perquè el mes vinent no en tindrà prou. Aleshores s’ha d’intentar que l’alimentació sigui rica en aquest nutrient.

La nutrició és bàsica en la salut perquè hi ha teixits que es desgasten més que altres. El sistema locomotor, els ossos, creixen i decreixen cada dia. Cada dia neixen cèl·lules i cada dia en moren. Si el desgast és progressiu i no recuperem el que es desgasta amb el que mengem, pot arribar un moment en què apareguin malalties als cartílags, més artrosi, més osteoporosi, i això dificultarà un envelliment saludable.

Una alimentació saludable pot, doncs, ajudar a prevenir malalties?

Sí, com deia pot prevenir l’artrosi i l’osteoporosi, per exemple. Pot arribar a prevenir l’anèmia per falta de ferro i l’anèmia per falta de la vitamina B-12 i d’àcid fòlic. La vitamina B-12 sobretot es troba a la carn vermella, en alguns peixos i els ous, i els àcids fòlics es troben a les verdures de fulla verda.

També pot prevenir malalties cardiovasculars, perquè amb una alimentació saludable no menjarem gaires greixos, però menjarem proteïnes i hidrats de carboni. Si no hi ha massa greixos no hi ha massa colesterol.

Pot ajudar, també, que no hi hagi malalties infeccioses, amb una alimentació rica en fruita que augmenta els nivells de vitamina C. Aquestes són vitamines que en aquests moments tothom ha anat a comprar a la farmàcia per evitar el contagi amb la covid, però resulta que la pot comprar cada dia anant al mercat.

I amb la salut mental, hi pot tenir relació l’alimentació?

Sí, també. Quan a la consulta analitzem la nutrició i l’alimentació de cada persona, veiem que, quan una persona té ansietat o un cert grau de depressió, tendeix a menjar de forma inadequada, i de vegades, ordenant una mica els àpats i l’alimentació, millora el trastorn. Després el trastorn té un tractament, però precisament perquè el trastorn de la salut ja li ha activat uns circuits inadequats d’alimentació, ajudar a alimentar-se correctament millora els neurotransmissors.

L’alimentació saludable és només qüestió dels aliments o també té a veure amb la manera com els cuinem?

Totes dues coses. Perquè hi ha aliments crus que perden vitamines quan els cuinem, com ara les fruites. Però és veritat que, per exemple, per a l’absorció de proteïnes d’alta qualitat en el cos, s’han de cuinar, si no no es poden assimilar. El budell humà, per transformar els aliments en proteïnes adequades, necessita cuinar-les. I necessita cuinar-les, no carbonitzar-les [riu]. Algunes coccions de verdures, si són excessives, perden vitamines i minerals. Hem de trobar l’equilibri de cada aliment.

Quines són les claus per a una alimentació saludable més enllà de les tendències socials sobre determinats aliments i productes?

Les claus han de ser la diversificació de productes i que aquests siguin de proximitat, de manera que en coneguem la traçabilitat, que sapiguem d’on venen, què han utilitzat per cultivar-los, etc. Estem acostumats a menjar de tot en qualsevol època de l’any, i no pot ser, tant per la nostra salut, com per la del nostre planeta.

Cal saber trobar l’equilibri entre el que mengem i saber menjar de temporada, perquè, a més, quan ho fem, ens adonem que la natura és sàvia. Per exemple, les taronges i les mandarines es mengen a l’hivern, quan fa fred, i té sentit, perquè són les més riques en vitamina C . Hem de recuperar la saviesa i la manera de fer de les nostres àvies. Trobar l’equilibri entre el que hi ha al mercat i anar adaptant-te al moment, sense fer repeticions monòtones.

Quin impacte poden tenir els agroquímics utilitzats en l’agricultura convencional per a la salut dels consumidors i consumidores?

Els residus dels pesticides que s’utilitzen en agricultura actuen en el cos humà com a disruptors endocrins, una substància que altera l’equilibri hormonal de la persona. Afecta més dones que homes, perquè la ingesta de residus de pesticides pot alterar el cicle menstrual. Per la ingesta d’aquests productes hi ha més endometriosis, més riscos de certs tumors en el cas d’infants amb pares exposats a pesticides, i càncers de mama i pròstata en la vida adulta.

Com que avui dia no podem garantir l’absència de pesticides al productes que consumim, generalment recomano fer una alimentació com més ecològica millor. Per a determinades malalties és bàsic.

Hi ha estudis que diuen que la població amb menys recursos té hàbits alimentaris menys saludables. Una llar amb una renda baixa pot aspirar a tenir una alimentació saludable?

Sí, però cal una sensibilització. Hi ha qui ha perdut els hàbits, perquè, fins i tot amb rendes baixes, les nostres àvies s’espavilaven per fer unes alimentacions molt equilibrades.

Hi ha gent amb economies més precàries que sap estirar els pocs diners per menjar d’una manera més variada, però el repte més gran que tenim és aquest, com fer arribar una alimentació lliure de tòxics com l’alimentació ecològica a tota la població, i que no sigui només un privilegi de la classe alta.

Què en penses, dels anomenats “superaliments”?

Penso que s’han posat de moda alguns aliments i unes dietes completament complexes que et diuen que et faran aprimar, que et donaran més energia o que t’alleujaran el trastorn del cicle menstrual. La majoria són modes que responen a interessos comercials molt negatius per a la salut de la gent.

Per exemple, en el cas de l’alvocat, sembla que de cop i volta hagi de ser meravellós, i sembla que ningú s’hagi parat a pensar en el que pot costar cultivar-lo o el cost que això té per al medi ambient. Quins beneficis té l’alvocat que no tingui qualsevol altre tipus de fruita o llegum ric en vitamina A? Per què ha de ser millor un alvocat que un tomàquet o una pastanaga, si a més aquestes les tenim aquí al costat?

Són modes de consum que sembla que ens vinguin a solucionar la vida, que consumir tal producte ens farà estar més sans, i el que hem de tenir clar és que un aliment per si mateix no és la solució màgica a tot.