Alimentació Sostenible

El Mercat de Sant Andreu va acollir el dimecres 26 de març al matí la 3a trobada dels Menjadors Escolars Més Sans i Sostenibles (MEMSS). Entre docents, gestors d’empreses de restauració, personal de cuina, monitoratge i membres de les AFA, van participar una trentena de representants dels 33 centres educatius participants al programa aquest curs.

Aquest és el quart any de funcionament del programa impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb el suport del Consorci d’Educació de Barcelona, per tal de promoure una alimentació infantil més equilibrada, saludable i sostenible als centres educatius tot oferint assessorament, recursos, informació i formació personalitzada per adaptar-se a la idiosincràsia i a les necessitats de cadascun.

La tasca es desenvolupa al llarg de tot el curs, però hi ha un moment destacat en el calendari: la jornada de centres educatius. El seu objectiu és ser un espai de trobada i de treball conjunt per poder compartir experiències, reptes i dificultats al voltant de les temàtiques concretes que han proposat les mateixes participants. Enguany, es va posar sobre la taula el repte de garantir un menú més saludable i sostenible sense incrementar el preu del menú, així com exemples exitosos d’iniciatives per reduir el malbaratament alimentari que s’han dut a terme amb la implicació de l’alumnat.

“Una trobada presencial facilita que aflorin més debats i idees i també ens serveix a nosaltres per detectar quines són les inquietuds compartides i els temes que podem treballar per tal de facilitar l’assessorament”, explica Carles Soler Novàs, de la secretaria tècnica del projecte.

És possible un menú saludable i sostenible sense incrementar-ne el preu?

La primera part de la jornada va centrar-se en el debat sobre els reptes i les dificultats, però també els avantatges i les estratègies més eficients, per tal d’oferir un menú amb productes saludables, de proximitat i de producció agroecològica tot mantenint un preu assumible.

A través d’un joc de rol en què les participants, dividides en grups, assumien posicions ben diferenciades, es va dedicar una estona a preparar els arguments i, després, a contrastar-los amb la resta. Des de l’actitud optimista, pessimista, intuïtiva, creativa, objectiva o pragmàtica, es van posar sobre la taula des de diagnòstics i propostes fins a recursos i experiències referents per a crear xarxa i impuls col·lectiu.

Un abordament transversal i més recursos

Es van destacar les recomanacions sobre les programacions de menús que facilita el Programa de Revisió de Menús Escolars (PReME), impulsat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i la necessitat d’implicar tota la comunitat educativa en la transformació de l’espai del migdia: tan important és la formació i alineament del monitoratge, com els recursos físics i d’hores disponibles pel personal de cuina o fer pedagogia i compartir l’espai amb les famílies perquè entenguin i comparteixin els canvis.

Entre els principals reptes i dificultats que van aparèixer hi van destacar la dificultat d’abastiment de productes de proximitat i de temporada durant tot l’any i en les quantitats necessàries, el seu preu, així com el cost econòmic de l’ampliació d’hores del personal de cuina, l’adaptació de la maquinària o la cultura gastronòmica que encara no accepta la proteïna vegetal de forma generalitzada.

Exemples d’èxit: menys proteïna animal i la participació d’infants i famílies

El debat també va servir per compartir bones pràctiques que són inspiradores per a la resta de centres educatius tals com els horts escolars i urbans amb participació de l’alumnat, la celebració de jornades gastronòmiques o la consulta als infants a través d’enquestes i la seva implicació en la presa de decisions o la invitació a les famílies a venir a dinar als centres per tal que vegin i tastin els nous plats més sans i sostenibles.

L’Escola Mercè Rodoreda, que participa en el MEMSS des del seu inici, recull molts d’aquests exemples d’èxit. Cristina López, docent de l’escola i coordinadora de l’àrea de salut física i emocional, explicava alguns dels canvis que ja s’han consolidat: la introducció del pa integral, l’eliminació de la proteïna animal dels primers plats i la introducció, alguns dies, de la proteïna vegetal en els segons com, per exemple, amb el falafel.

“L’acceptació ha estat fàcil en els infants més petits i ha costat més amb els més grans i amb les famílies, però hem creat una comissió de menjador en què participen els infants per fer pedagogia i hem convidat les famílies a tastar els plats”, explica, perquè cal fer el pas cap a una alimentació més saludable “tant per la salut i l’educació nutricional dels infants com també per la salut comunitària i, per això, hem de ser encara més escoles al MEMSS perquè els canvis costen, però el suport tècnic que ofereix els facilita molt”.

L’alumnat dissenya accions de reaprofitament alimentari

La jornada va concloure amb l’exposició de bones pràctiques. Raquel Pineda, directora del Model Educatiu No Formal (MENOF) de l’Escola Jesuïtes de Gràcia, va explicar com el mateix alumnat, amb el suport del professorat, va engegar una iniciativa de reaprofitament alimentari incorporat al seu projecte “Pensa, menja i actua”.

En primer lloc, van fer un estudi de la producció i el consum al centre i, després, a partir de la formació rebuda per part de Microxarxes de les Escoles + Sostenibles, van elaborar un pla d’acció amb les propostes de millora. Així, per una banda, es va optimitzar la producció i, per altra banda, el menjar sobrant es recull en carmanyoles que reparteixen a persones en situació de vulnerabilitat del barri. A més, la difusió dels seus aprenentatges a la resta d’alumnes i famílies, també és una línia d’acció crucial per a crear consciència.