Alimentació Sostenible

Menjar és un acte quotidià, però, alhora, totes les tradicions religioses del món han vist en aquesta acció bàsica el seu aspecte extraordinari, que ens vincula amb el que és transcendent. El fet que sense alimentació no hi hagi vida i que, per tant, menjar sigui obligat ha empès la humanitat a dotar aquest gest d’un simbolisme que va molt més enllà de la simple supervivència. Les tradicions religioses faciliten el marc perquè la supervivència esdevingui vida plena i, en conseqüència, han inclòs el menjar en l’aspecte transcendent, carregat de simbolisme. En la diversitat d’aproximacions i cultes sempre hi ha un nexe comú: l’aliment com a pont entre el món terrenal i el diví.

Aquest cicle és la continuació del que es va iniciar l’any 2019 i té, com a eix transversal, la relació i el vincle entre l’espiritualitat i les pràctiques alimentàries i el menjar de les tradicions religioses i espirituals presents a Barcelona. És una manera dinàmica de conèixer les diverses creences i, alhora, aprofundir en una qüestió que, d’una manera o altra, ens afecta a tots i totes: què mengem i com mengem.

L’edició d’enguany ha tornat al seu format original. L’anterior es va adaptar a la situació sanitària excepcional: la sessió inaugural es va fer en línia i les presentacions amb degustació es van substituir per entrevistes a les persones protagonistes enregistrades en format vídeo que podeu veure AQUÍ.

TERCER “QUOTIDIÀ I EXTRAORDINARI”, DINS LA SETMANA DE L’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE A BARCELONA:

La Capital de l’Alimentació Sostenible a Barcelona que se celebra aquest 2021 és una palanca per impulsar una transició alimentària cap a la sostenibilitat amb la qual es puguin enfortir les economies locals sostenibles i millorar la salut de les persones, així com la del conjunt del planeta.

El tercer “Quotidià i extraordinari: el menjar en les tradicions religioses” s’ha emmarcat enguany dins la Setmana de l’Alimentació Sostenible, una proposta que ocupa la ciutat de Barcelona per parlar sobre aquesta qüestió clau. Tot i que, en el vincle entre menjar i tradicions religioses, la sostenibilitat i l’equilibri (ambiental i personal) sempre hi són, en aquesta edició s’ha volgut incidir encara més en la relació. Tant en la sessió inaugural, d’àmbit més teòric, com en les degustacions i els tastos que han acompanyat les altres xerrades, s’ha pogut veure com diverses tradicions religioses parlen de la importància de respectar i conservar el medi sense oblidar l’àmbit espiritual. Per això, quan parlem d’alimentació i religió, també parlem de la relació entre matèria i esperit i de la tríada cos-terra-cosmos, que aporta una mirada holística a la lluita ecologista.

SESSIÓ INAUGURAL:

La sessió inaugural va tenir lloc el divendres 15 d’octubre a la sala polivalent del Mercat de Sant Antoni, enguany organitzada amb la col·laboració d’Mercats de Barcelona i Espai Avinyó – Llengua i Cultura. Marta Ruiz Pascua, historiadora i antropòloga, Juan José Plasencia, poeta, escriptor i terapeuta, i Dídac P. Lagarriga, comissari del cicle, van protagonitzar aquesta sessió inaugural. El comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Khalid Ghali, va iniciar la sessió destacant la col·laboració amb Mercats de Barcelona, primera col·laboració del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós amb aquests equipaments, i també va fer èmfasi en els valors de Barcelona com a Capital de l’Alimentació Sostenible.

Dídac P. Lagarriga, comissari del cicle, va fer una introducció a la temàtica d’enguany, sota el títol “Menjar i tradicions religioses”, precisament parlant d’aquest vincle entre el menjar i les religions. Va destacar que “les religions són maneres col·lectives de no entrar en pànic davant del que pot semblar atroç, absurd, injust d’aquest menjar-nos els uns als altres”. Segons ell, les religions tenen “una etiqueta amb múltiples definicions” i aquesta etiqueta engloba “d’una manera general, aquells intents d’entendre i de viure el que es considera ‘sagrat’”. En el món d’avui, immers en l’emergència climàtica i en una crisi social d’abast global, cada vegada més força pren el que s’anomena consum conscient. Aquesta convicció reclama “menjar amb consciència, sent conscients que alhora som aliment” i és aquí on es creen “els ponts amb les religions”. La conferència de Dídac P. Lagarriga està recollida al blog de l’OAR i la podeu llegir AQUÍ.

Marta Ruiz Pascua va parlar de les relacions entre identitat i alimentació. L’alimentació és una pràctica quotidiana sobre la qual Marta Ruiz Pascua ens va convidar a reflexionar. Per què mengem el que mengem? Com es construeix la relació entre identitat i alimentació? Malgrat que menjar és una necessitat biològica, les societats i les cultures hi donen resposta de formes molt diferents. En cada context, allò que s’entén per comestible pot ser molt diferent. El menjar és un vehicle de comunicació i una forma de relacionar-nos. Per tant, també és una acció simbòlica i identitària que ens defineix en relació amb un territori, uns valors, etcètera. A més, és una acció ritualitzada, especialment en els menjars vinculats a festivitats en els dies “extraordinaris”. L’alimentació també està vinculada a categories socials i de gènere, classe, identitat, religió, etcètera. Sovint es diu que certs aliments o begudes són més propis dels homes o de les dones, dels joves, etcètera. Les diferents formes de menjar, doncs, poden derivar en desigualtats socials, per exemple, en les actituds masclistes que suposen que els homes han de menjar primer, una ració més gran, etcètera.

Per acabar, Marta Ruiz Pasqua va parlar d’alguns projectes d’antropologia aplicada que porten a terme a la cooperativa L’Etnogràfica. “Alimentació de proximitat per a tothom” és un projecte que consisteix a plantar localment aliments amb molta demanda per part de les comunitats migrades, de manera que puguin ser més sostenibles.

Juan José Plasencia va parlar de cos i emocions des del punt de vista de la medicina tradicional xinesa. La medicina tradicional xinesa prové del Tao que cerca l’equilibri entre el cel i la terra. L’ésser humà, en mig d’aquestes dues dimensions, n’absorbeix les energies. El Tao parla de cinc forces que es corresponen amb els cinc elements. Si busquem l’equilibri entre aquests cinc elements, trobarem la salut. Cadascun d’aquests elements es relaciona també amb un òrgan del cos.

En relació amb la vinculació entre cos i emocions, Juan José Plasencia també va parlar de la importància del que sovint s’anomena alimentació conscient, menjar en l’aquí i l’ara, no amb les presses o les distraccions pròpies de la societat actual. En aquest sentit, diverses tradicions religioses estableixen alguna mena d’acte d’expressió de gratitud abans de menjar. Plasencia va ensenyar al públic a fer una respiració pranaiama, ja que la respiració conscient ajuda a l’alimentació conscient. Finalment, va parlar de la salut a la tardor, quan el nostre cos s’està adaptant a una nova estació i va donar alguns consells.

PRESENTACIONS AMB DEGUSTACIÓ:

Després de la sessió inaugural es van fer quatre sessions amb degustació de menjar en les quals els testimonis convidats ens van explicar la seva experiència i la seva relació personal entre l’aliment i les seves creences:

“Cristianisme ortodox etíop, arrel sostenible”:

Rahel Berhe, propietària del restaurant Abissínia i gran coneixedora del funcionament del cos humà, va parlar del cristianisme ortodox etíop, un cristianisme molt antic (segle IV dC) que, per circumstàncies històriques, es va desenvolupar en gran mesura d’una forma aïllada d’altres àrees cristianes. Va explicar, també, el vincle que hi ha entre el judaisme i el seu país, Etiòpia, una relació que va fer que les prescripcions alimentàries que s’hi segueixen siguin molt similars a les de la cuina kosher.

Pel que fa als aliments, va parlar de la importància del cafè en la societat etíop: el cafè és tot un ritual i una ocasió per reunir-se i conversar, ja que s’elabora partint dels grans secs, es torra i es prepara en forma d’infusió. Es pren sense sucre i acompanyat d’un pa tradicional. Les persones assistents van poder tastar aquesta manera d’elaborar la beguda del cafè. Finalment, Berhe va relatar com, a la seva cuina, apliquen els cinc sabors (dolç, salat, picant, àcid i amarg) i com s’han de combinar per aconseguir no només un sabor òptim sinó també per regular el pH i tenir una bona digestió.

En referència al ritual de menjar, va parlar de la importància de la forma tradicional de servir i menjar. Els aliments se serveixen en una única safata, sense coberts, ni estovalles, ni tovallons. Es menja amb les mans de forma que el menjar té més bon gust, es digereix millor i ens permet connectar més amb els aliments.

Entre els aliments que s’hi van poder degustar, hi va haver injera, un pa tradicional en forma de crep fet a partir d’un cereal sense gluten anomenat tef. Va acompanyar diversos guisats vegetarians de verdures, llenties i soja texturitzada.

“Cristianisme adventista, tradició vegana”, sessió organitzada amb la col·laboració de Mercats de Barcelona:

A l’aula gastronòmica del Mercat de la Boqueria, Sandra Patrone, especialista en menjar saludable, amb un màster en salut pública, directora del ministeri de salut de la unió espanyola de l’Església adventista, va fer una introducció al cristianisme adventista, explicant-ne l’origen i la manera de donar valor al cos i a la salut. L’Església Cristiana Adventista del Setè Dia és una església protestant a la qual pertanyen actualment uns divuit milions de persones al món. Va sorgir als Estats Units com a conseqüència de les predicacions de William Miller i d’Ellen G. White, que van predir la segona arribada de Crist. La paraula advent, de fet, fa referència a aquesta arribada del Senyor. La referència al setè dia vol subratllar un element distintiu, que és l’estricta observança del dissabte com a dia dedicat al Senyor. Les persones adventistes, doncs, segueixen la Bíblia com a revelació literal de Déu. L’esperança en la imminència de la parusia (retorn triomfant de Jesús) i la immortalitat selectiva (de les persones que Jesús escull pels seus mèrits) són algunes de les creences més importants de l’adventisme.

Les esglésies adventistes s’han caracteritzat per la seva intervenció en els àmbits de la salut i l’educació. Des de bon començament, l’Església adventista ha posat molt d’èmfasi en la millora de la salut i el benestar de les persones. A escala mundial, l’adventisme ha creat una extensa xarxa d’hospitals i ha desenvolupat tot un programa de reforma sanitària centrat, entre altres aspectes, en la dietètica. L’estil de vida de les persones adventistes està basat en el descans, l’exercici físic, la llum solar, l’aire pur, la nutrició equilibrada, la temprança i l’esperança en Déu. Sandra Patrone també ens va parlar de la història de John Harvey Kellogg (creador dels cereals Kellogg’s) i fundador del Battle Creek Sanitarium.

Entre els plats que s’hi van servir, Patrone va preparar, sobretot, versions veganes de plats elaborats tradicionalment amb carn, com ara hamburgueses de soja, blat i arròs vermell, o xoriç i botifarra negra elaborats amb llegums. També va servir una truita de patates sense ou i un carrot cake vegà.

“Judaisme i islam, ecologia compartida”:

En aquesta sessió Mónica Buzali, cofundadora del Projecte Toldot (un projecte culinari per gaudir de la cuina jueva diversa d’una manera íntima), i Khadija Ouaryachi, mediadora comunitària, educadora social i educadora ambiental, van parlar de la convivència i les vivències en comú al llarg dels segles entre persones jueves i musulmanes, una convivència que avui sovint s’oblida i que es reflecteix en la gastronomia. Es va parlar, per exemple, del xarab, una beguda que la família de Mónica prenia després del dejuni del Yom Kippur i que en països musulmans es pren per trencar el dejuni del Ramadà. També es va esmentar el massapà, un ingredient que es repeteix a totes dues gastronomies: per després del dejuni i per a persones malaltes. Els aliments per a malalts també són a la cuina catalana medieval.

El judaisme i l’islam són dues tradicions religioses antigues que tenen, ambdues, codis i prescripcions que regulen l’alimentació. En el judaisme, l’halacà és un resum de 613 prescripcions (mitsvot) que engloben totes les accions principals que l’ésser humà pot dur a terme. Els aliments i el menjar formen part d’aquestes prescripcions. Per a les persones jueves practicants, l’aliment que s’enduen a la boca ha de ser apropiat o pur (kasher o kosher, segons la lectura hebrea o ídix): “apropiat” per la seva naturalesa (per exemple, carn d’animals de peülla partida i, a la vegada, remugants) i “pur” o “purificat” per la seva elaboració o ús (per exemple, cal que la carn sigui dessagnada). En l’islam, l’Alcorà i la sunna són les fonts en les quals es troben recollides les prescripcions alimentàries. En les prescripcions islàmiques referents a l’alimentació es determina el que és nociu i, per tant, no està permès (haram): l’alcohol, el porc, la sang, la carronya i els animals permesos però que no s’hagin sacrificat seguint el ritual islàmic. Tots els aliments permesos són anomenats halal.

Les persones assistents van poder tastar el xarab, una beguda de suc de taronja i ametlles per trencar el dejú del Yom Kippur, la halah, un pa trenat jueu, cuscús dolç i postres amb base de massapà.

“Jainisme, sacralitzar la terra”:

Virk Mohinder, cuiner d’origen indi, va parlar-nos del jainisme, una tradició religiosa pròpia de l’Índia, país on conviuen diverses tradicions espirituals. El jainisme és una tradició religiosa molt antiga que va viure una forta embranzida al segle VI aC, amb Vardhamana Jnatiputra o Nataputta Mahavira (599 – 527 aC), dit Jina (victoriós), d’on prové el mot jainisme. Majoritàriament, es tracta d’una tradició nastika (no teista) i que no reconeix l’autoritat dels textos Veda ni dels brahmans. Té prop de quatre milions de creients, principalment a l’Índia. Encara que els jainistes només representen una part petita de la població índia, tenen un pes econòmic i social molt important: una bona part de la banca, la joieria i la indústria editorial índia és a les seves mans.

En el jainisme existeix el concepte d’ahimsa, que significa alguna cosa més que la no-violència: més aviat es tracta d’una actitud de no fer cap mal a cap ésser viu ni a un mateix. Es tracta d’un tret fonamental en tota la història del jainisme i que esdevé una virtut clau per a un estil de vida jaina. L’ahimsa té a veure amb el conreu de valors com la pau, la benevolència, la compassió i la caritat envers la resta d’éssers vius. Pel que fa a l’alimentació solament consumeixen éssers sense sentits, sense sistema nerviós, principalment del regne vegetal. Moltes formes vegetals, com ara fruites o arrels, són més ben vistes pel jainisme perquè simplement comporten l’extracció d’una part de la planta i no la seva destrucció total.

Entre els plats que s’hi van tastar, destaca el naan, pa fet al forn tradicional tenduri, que el públic va poder veure. També van ser-hi el formatge panir arrebossat amb farina de cigrons, un guisat d’ocra amb arròs, i l’arròs amb llet de postres.

Trobareu tots els vídeos que s’han fet de les edicions de #Quotidiàiextraordinari en una llista de reproducció del canal de YouTube de l’Ajuntament de Barcelona.

Us esperem en la propera edició!

#Quotidiàiextraordinari
#AlimentacióSostenibleBCN