D’acord amb la informació del Pacte Mundial i  Global Footprint Network vivim com si tinguéssim 1,75 planetes a la nostra disposició i es calcula que la població global arribarà als 10.000 milions d’habitants per a 2050, amb aquesta xifra farien falta gairebé 3 planetes per a comptar amb els recursos naturals necessaris per a mantenir els modes de vida actuals.

La petjada material, entesa com la quantitat total de matèria primera extreta per a consum final, ha augmentat un 113% des de 1990. D’altra banda, les societats de consum, concepte socioeconòmic amb el qual es denomina als estats amb una compra massiva de béns i serveis, genera una cultura de comprar i llençar compulsivament. Cosa que afecta els recursos naturals, la salut, les persones, la comunitat i el medi ambient.

Davant aquesta situació, existeixen diverses iniciatives per a intentar frenar el desafiament global. Per exemple, l’any 2015, els Estats membres de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones i el planeta en el qual s’engloben 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Un d’aquests, l’ODS 12, “Producció i consum responsables”, pretén canviar el model actual de producció i consum per a aconseguir una gestió eficient dels recursos naturals, posant en marxa processos que evitin la pèrdua d’aliments, un ús ecològic dels productes químics i disminuir la generació de deixalles.

També, la mateixa ONU, el 1983, va decretar el 15 de març per a celebrar el Dia Mundial dels Drets de la Persona Consumidora, amb l’objectiu de protegir les persones consumidores, reivindicant, reconeixent i legitimant els seus drets a escala internacional. Dos anys després, el 1985, el Consell de les Nacions Unides va establir que la ciutadania té dret a: elegir, rebre educació per a fer eleccions correctes de béns i serveis, l’adquisició de productes i serveis competitius, satisfer les necessitats bàsiques i que els articles no danyin la seva salut ni el medi ambient.

El consum responsable, una opció de vida per al futur

La Brenda Chávez; periodista i investigadora especialitzada en sostenibilitat, consum i cultura; col·laboradora al The Guardian, El País, El Salto, Muy Interesante, Rockdelux, entre altres mitjans de comunicació, i és encarregada de la secció de consum sostenible, Consuma Crudeza; en el programa de ràdio Carne Cruda (eldiario.es). Ens explica que el consum responsable o també anomenat conscient, sostenible, crític o transformador, a més de tenir en compte les variables de qualitat i preu, incorpora la preocupació pels impactes socials i mediambientals que ocorren durant la fabricació dels béns i serveis. “Això és, intentar que el nostre consum impacti menys en els recursos planetaris i també en les persones que participen en la seva fabricació, així com en la nostra salut. Per exemple, existeixen roba, cosmètics o productes industrials amb una sèrie de substàncies potencialment nocives per a la salut humana i del medi ambient”, comenta.

El concepte de consum responsable no és nou, explica la periodista especialitzada també en Economia Social i Solidària (ESS), “les generacions anteriors han consumit d’una forma més responsable que la nostra; és a dir, en aquestes últimes quatre dècades estem consumint quatre vegades més que fa 40 anys quan no hi havia tants plàstics, no era una cultura d’usar i tirar com som ara, societats amb sobre consum: la moda fast fashion, cadenes globalitzades de producció, etc.”.

Afortunadament, avui, s’estan impulsant altres realitats més amables amb el planeta i les persones com ara circuits curts de comercialització, un consum més local i de proximitat. També veiem gent preocupada per una altra manera de consumir més significativa, una societat més conscient sobre la conseqüència darrere el que es consumeix. “El que hem d’intentar és crear consciència, en la societats híper desenvolupades, de fabricar i comprar d’una forma més sostenible, i no sols la ciutadania sinó també empreses, governs i administracions, entre altres agents” puntualitza la Brenda Chávez, qui a més participa en el pòdcast i en el programa de Twitch Mecambio sobre iniciatives de l’ESS. 

Per part seva, en Juan del Riu, cofundador de Xarxa de Transició, facilitador i consultor de transició social, processos comunitaris i de projectes locals de sostenibilitat, també opina de manera similar: “és imprescindible que transitem cap a models econòmics diferents, perquè estem sobrepassant els límits del planeta; a més, existeixen grans problemàtiques a escala social i global com l’emergència climàtica, les desigualtats, els conflictes bèl·lics, etcètera, que tenen un impacte important en el món” comenta el també autor de la “Guia del moviment de transició”; a més de ser el director d’“Alternatives construït futurs possibles”, un documental sobre iniciatives de transició i regeneració ecosocial, un projecte col·lectiu per a donar visibilitat a experiències transformadores i inspirar altres futurs possibles.

“Hem de partir de models econòmics que decreixin el consum de recursos i promoguin una nova distribució de la riquesa. El consum responsable és una eina basada més en la qualitat, la proximitat, el consum local i ecològic, reduint el consum tòxic. Hem d’entendre molt bé què hi ha darrere dels productes i conscienciar d’aquesta manera a les persones consumidores. No crec que sigui suficient, però és una eina clau”, comenta.

Pel que fa a pràctiques o projectes de consum responsable a Barcelona n’hi ha molts que promouen una economia local, pròspera i dinàmica que, a més, creen llocs de treball a la ciutat: energia, alimentació, producció ecològica local, mobilitat, comunicació, comerç just, habitatge, són alguns exemples.

L’Espai Consum Responsable, l’equipament municipal de Barcelona

A Barcelona, existeix l’Espai Consum Responsable (ECR), l’equipament municipal especialitzat en el foment del consum responsable, que té l’objectiu d’estendre una cultura del consum més conscient i compromesa a incidir de manera positiva en les persones i el medi ambient.

Maria Solé, tècnica de Polítiques Alimentàries Urbanes i Consum Responsable de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica que el consum responsable es basa en 3 criteris: consumir menys, consumir sense comprar, i comprar amb criteri; és a dir, evitar consums superflus, compartir materials, reutilitzar-los, reparar-los i intercanviar-los. I si s’adquireixen de nou, triar béns i serveis saludables i compromesos socialment i responsablement. Per això, l’equipament es centra, principalment, en el tercer pilar: comprar amb criteri, impulsant activitats, punts informatius a esdeveniments, formacions, assessoraments, d’entre altres serveis, per a incorporar el consum responsable a la vida de les persones i als serveis que ofereixen altres equipaments.

L’ECR treballa amb equipaments programadors d’activitats i esdeveniments, serveis d’atenció a la ciutadania, així com amb la mateixa ciutadania. També amb entitats i organitzacions potencialment interessades en el foment del consum responsable. Ofereix assessorament i formació per a altres equipaments, i organitza activitats i punts informatius en esdeveniments rellevants de la ciutat. A més a més, obre les portes de l’equipament a entitats que necessiten un espai per a les seves activitats vinculades amb el foment del consum responsable. També treballa fomentant els principis del consum responsable.

L’ECR té la seu física al Palau Foronda (Ronda Sant Pau 43-45), on es troba l’Oficina Municipal d’Informació a les Persones Consumidores (OMIC), que ofereix serveis d’informació i tramitació de reclamacions sobre temes de consum. També hi ha la Junta Arbitral de Consum, una via extrajudicial, ràpida, eficaç i gratuïta que permet resoldre fàcilment els conflictes que puguin sorgir entre persones consumidores i empresàries.

Barcelona i el Consum Responsable

El consum responsable és una preocupació creixent a Barcelona; per això, en els darrers anys, tant l’Ajuntament com altres institucions i iniciatives de la ciutat estan promovent projectes per impulsar pràctiques sostenibles que permetin a la ciutadania accedir, de manera senzilla, a productes i serveis que fomenten la sostenibilitat ambiental, social i econòmica:

a) Eines d’informació per trobar productes i serveis sostenibles a la ciutat de Barcelona

A través de diferents plataformes com Barcelona+Sostenible, Pam a Pam i Comerç Verd, es proporciona informació detallada sobre com i on trobar productes i serveis sostenibles a la ciutat. Aquests recursos inclouen mapes interactius, llistats i altres materials educatius per facilitar la presa de decisions informades pel consum responsable. També existeixen els repositoris del mateix Ajuntament, com Viatja a través de l’ESS, on trobaràs iniciatives de tot tipus organitzades per sector i àmbit i filtrar la informació segons el tipus de servei o producte que se necessita i, fins i tot, si vol fer compra en línia o presencial, i en l’àmbit de l’alimentació, “On es poden comprar aliments sostenibles?”

A més, també hi ha una abundància de recursos d’informació disponibles per aprendre més sobre el consum responsable. Consumpèdia d’Opcions o publicacions com La Cuina que Canta de Gust i el Dossier d’Alimentació Sostenible de Crític ofereixen contingut informatiu i educatiu sobre l’alimentació sostenible i altres temes relacionats amb el consum conscient i sostenible.

b) Formació i sensibilització

Hi ha una gran varietat de tallers i campanyes disponibles. Des dels tallers inclusius de sostenibilitat de l’Associació Zero Waste a campanyes de sensibilització com CULTIVA’T, o el curs de capacitació Multiplica, l’escola del consum conscient, Barcelona ofereix oportunitats per a tothom per participar i contribuir al consum responsable i sostenible. Per no perdre’t ni una, pots accedir a l’Agenda+Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, promoguda per la Xarxa d’Equipaments d’Educació Ambiental (XEAB) i del qual forma part l’Espai Consum Responsable.

c) Producció i consum

Existeixen projectes de producció sostenible i d’aliments de proximitat com Gotic Ferments, que tenen un obrador a Horta-Guinardó per produir kombutxa, i Nomdonalagana, on preparen melmelades al districte de Sant Martí i treballen amb dones víctimes de violència masclista.

També es fomenta l’economia circular, la mancomunació de productes i l’intercanvi per evitar la generació de residus innecessaris amb la Biblioteca de les Coses de Sant Martí o la Bibliocoses al Poble-sec.

En el sector de la compra, hi ha diverses opcions disponibles per a la ciutadania que volen practicar un consum responsable. Plataformes com La Zona ofereixen un mercat digital on, iniciatives de l’economia social i solidària, ofereixen productes locals, respectuosos amb els drets de les persones treballadores i, a més, sostenibles. FoodCoop és un supermercat cooperatiu i L’Economat Social una cooperativa que prioritzen la sostenibilitat i la proximitat en les seves ofertes. I per comprar directament a la pagesia, s’han fomentat els Mercats de Pagès: podeu consultar la ubicació i horaris del mercat més proper a l’enllaç!

d) Distribució

Fins i tot la manera en com arriben els productes a la nostra taula pot promoure un consum conscient i responsable. Per exemple, Terra Pagesa és una iniciativa que facilita i fomenta la comercialització i el consum de productes de proximitat i de temporada provinents de la petita i mitjana pagesia de Catalunya

En definitiva, l’àmplia combinació de recursos informatius, l’àmplia oferta que ja existeix a Barcelona i el suport transversal a iniciatives locals per part de l’Ajuntament, la ciutat treballa cada dia en un canvi de model de consum més conscient i respectuós amb el medi ambient i les persones.

També, l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, gestiona el Programa de subvencions per a l’impuls socioeconòmic del territori Impulsem el que Fas. La iniciativa dona suport a projectes arrelats al territori que fomentin l’emprenedoria i l’empresa, la dinamització de locals en planta baixa, la innovació socioeconòmica, l’ocupació de qualitat, el turisme responsable i sostenible, el consum responsable, els models agroalimentaris sostenibles i la logística de proximitat amb vehicles de zero emissions. Precisament, els exemples d’accions relatades en aquest reportatge han rebut el suport en el marc d’aquesta línia de subvencions.