Alimentació Sostenible

El pla busca avançar en la diversificació de l’economia local per fer front als reptes actuals i futurs, crear ocupació de qualitat i competitivitat empresarial i reforçar el posicionament de la ciutat. Es tenen en compte principis com ara la perspectiva de gènere, la cohesió social i territorial, la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la prosperitat, la competitivitat, l’equitat i la sostenibilitat ambiental.

L’aportació econòmica a Barcelona Impulsa és de 890 milions d’euros entre el 2024 i el 2027, dels quals més de 215 milions s’assignaran durant aquest 2025.

Onze polítiques transversals

S’han identificat deu sectors estratègics (comerç i restauració, salut, economia de les cures, ciència i innovació, economia social i solidària, economia del visitant, tecnologia i digital, indústries creatives, sector agroalimentari i economia blava) que es potenciaran mitjançant onze polítiques transversals que engloben les diferents àrees i sectors. Són les següents:

• Impuls de l’ocupació de qualitat i per a tothom: amb accions com el programa Crea Feia, els programes integrals amb contractació o l’estratègia vertebrada a través de l’Acord Barcelona per a l’ocupació de qualitat (ABOQ).
• Cura de les persones: destaca el pol d’innovació en les cures com a projecte tractor, estructurat principalment al voltant de la captació i el desenvolupament de talent en el sector per a la professionalització i una línia d’innovació i emprenedoria.
• Suport al comerç local: amb accions com l’impuls a la campanya de Nadal, les millores a l’accessibilitat als comerços, els incentius per al foment del comerç local o les reformes als mercats municipals, entre altres.
• Transferència de coneixement: amb accions com el programa de suport a infraestructures científiques, el Barcelona Deep Tech o el Programa d’equipaments de coneixement, recerca i innovació.
• Generació, desenvolupament i fidelització del talent: amb programes com el de recerca jove i emergent, el suport a la formació professional, la promoció del talent femení o l’impuls al talent blau o l’Estratègia d’economia social i solidària 2030, entre altres.
• Facilitar l’emprenedoria i l’activitat econòmica: destaquen iniciatives com les subvencions “Impulsem el que fas”, els incentius per a empreses innovadores i d’alta qualificació o els programes d’emprenedoria per a nous sectors econòmics, entre altres.
• Autonomia estratègica: amb accions com el desplegament de la Barcelona Innovation Coast, el nou Barcelona Investment Fund, la Barcelona Investment Office o el programa de sobirania tecnològica.
• Posicionament de ciutat i connexió global: amb l’aposta per ampliar l’aeroport, la promoció de la ciutat com a referent global i iniciatives com la Biennal Ciutat i Ciència, el Premi Europeu de Ciència Hipàtia, la candidatura de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat o la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026 i el desplegament del nou pla estratègic CDRA, entre altres.
• Transformació digital: inclou l’impuls a la digitalització en l’economia del visitant o la transformació digital dels mercats municipals i de Mercabarna, o el Pla STEAM.
• Transició verda de les empreses: amb la creació de dos nous pols d’activitat econòmica, el Circular Hub i l’Urban Tech Hub, accions de millora de la sostenibilitat de l’oferta turística o l’impuls del programa Comerç Verd, entre altres.
• Gestió del turisme: amb accions de planificació i regulació dels allotjaments, la nova fiscalitat turística o la gestió de l’espai públic i dels espais de gran afluència (EGA), entre altres.

Transformació urbana 

El pla transformarà fins a 1,8 milions de metres quadrats de sòl en l’àmbit metropolità per afrontar els grans reptes i generar oportunitats laborals. Es dibuixen vuit àrees d’activitat econòmica que esdevindran motors de la ciutat:

• Eix Diagonal Salut – Recerca, transferència i ciències de la vida. Destaquen projectes com el nou Hospital Clínic, que ha de permetre la transformació de 290.000 metres quadrats a la zona de la Diagonal, a la banda del Llobregat, on construir un pol de salut i ciència amb equipaments i espais veïnals. Barcelona també serà seu del primer centre a l’Estat de la fundació Fraunhofer, especialitzada en recerca aplicada. En aquest àmbit també destaca la inauguració del nou supercomputador europeu MareNostrum 5 al Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).
• Sants-Montjuïc – Esdeveniments, cooperativisme i cultura. Inclou projectes estratègics com el nou Montjuïc, que millorarà les infraestructures esportives i fomentarà esdeveniments internacionals; el gran espai cooperatiu Bloc4BCN, per fomentar l’economia social i solidària (ESS) i que ja és seu de 39 cooperatives, o l’ampliació de la Fira a Gran Via entorn del pavelló nou, el Hall Zero, que afegirà 60.000 metres quadrats de superfície d’exposició i n’augmentarà la capacitat total en un 25%.
• Centre – Reurbanització, ciència i emprenedoria. Inclou la reforma integral de dues de les seves grans artèries, la Rambla i la via Laietana, i encara ja la recta final de les obres de la plaça de les Glòries. La Ciutadella del Coneixement es convertirà en un centre d’excel·lència per al coneixement, la recerca, la innovació i la divulgació.
• Zona Litoral – Economia blava i sostenibilitat. Destaquen el futur Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona (PTMB), vinculat a la formació, la recerca, la transferència tecnològica, l’emprenedoria i la innovació en economia blava, amb instal·lacions singulars i úniques a la Mediterrània, i el Barcelona Mar de Ciència, que articula un espai de transferència de coneixement, educació, sensibilització, divulgació i participació ciutadana sobre els mars i els oceans. L’impuls al Port Olímpic, reestrenat amb la Copa Amèrica i convertit en motor de l’economia blava, i el projecte del nou passeig de la Mar Bella són actuacions estratègiques en aquest àmbit.
• 22@ – Innovació, emprenedoria i creativitat. El 22@ es reforça amb projectes com el Palo Alto BCN XRLAB, el pol d’investigació, innovació i emprenedoria en l’àmbit de les indústries creatives que està previst que es posi en marxa durant el mes de maig, i el FoodLab, situat al recinte de La Escocesa. L’Ajuntament destinarà la nau Shield a la promoció del sector de l’alimentació i el foodtech, a través de Barcelona Activa i en col·laboració amb Mercabarna. La nau Àvila, al seu torn, esdevindrà un nou hub d’innovació urbana i ciutat intel·ligent amb el Barcelona Urban Tech. També es treballa en un nou pol d’innovació en cures per dinamitzar i enfortir l’ecosistema de les cures a la ciutat, centrat en els àmbits de l’envelliment i la dependència.
• Besòs – Indústria creativa verda i circular. La zona del Besòs a Barcelona es posicionarà com un pol d’activitat en indústria 4.0 i economia circular gràcies a projectes clau com el Circular Hub, a la nau Asunción del barri del Bon Pastor, que promourà la sostenibilitat i l’economia circular; el Campus Diagonal-Besòs, que impulsarà l’educació i la recerca en tecnologies avançades, i el pol audiovisual de les Tres Xemeneies, que enfortirà la indústria creativa i tecnològica.
• Zona Franca – Indústria 4.0, alimentària i logística. Hi ha en marxa diferents projectes per convertir la zona en el nou districte 4.0, com la primera incubadora de l’Estat dedicada a aquesta indústria o DFactory, el pol tecnològic que actualment té més de cinc-cents professionals en sectors com impressió en 3D, IA, robòtica, sensòrica, internet de les coses, cadenes de blocs, gestió de dades i realitat augmentada i virtual. El desenvolupament urbanístic de la zona de la Marina del Prat Vermell permetrà que hi visquin 28.000 veïns i hi treballin entre 8.000 i 11.000 persones. L’ampliació de Mercabarna és un altre dels projectes clau d’aquesta àrea.
• La Sagrera – Nova centralitat i desenvolupament urbanístic. L’última gran àrea de desenvolupament urbanístic de Barcelona, amb més d’un milió de metres quadrats disponibles, dels quals més de 500.000 es destinaran a activitat econòmica, serà una nova porta d’entrada a la ciutat i potenciarà una nova centralitat a Barcelona.