Com transformar el sistema alimentari? Debat i diàleg per enfortir el vincle rural-urbà
Més d’un centenar de persones van omplir el Palau Robert amb ponències, diàlegs, reflexions i propostes per caminar conjuntament cap a una alimentació més saludable i sostenible a Catalunya.
El dimarts 9 d’abril es va celebrar la jornada “Repensar el vincle rural-urbà per a la transformació del sistema alimentari” a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Més d’un centenar de persones van trobar-se per enfocar la situació i els reptes de la pagesia, els vincles entre l’àmbit rural i urbà del país en el context actual d’emergència climàtica i crisi de preus i pensar com respondre-hi des d’una transició agroecològica que impliqui productors, ciutadania i administracions.
La ponència inaugural d’Enric Tello, catedràtic de la Universitat de Barcelona i expert en sostenibilitat de sistemes alimentaris i paisatges agraris, va posar el focus en la idea que el sistema alimentari és part del problema de l’emergència climàtica, però també pot ser-ho de la solució: “L’agroecologia regenera els sòls perquè capturen més CO2 i són més fèrtils, retenen més aigua i fan paisatges en mosaic, bons per la biodiversitat, i per això necessitem la pagesia també a prop de les ciutats”.
“La transició agroecològica es fa amb cap, cor i mans”
Després d’un esmorzar agroecològic servit per Tsuru, la jornada va continuar amb tres taules de debat que van comptar amb professionals i experts d’àmbits diversos com la cultura, la producció, la distribució, el consum i les polítiques públiques en l’alimentació.
Donar valor i respectar la feina de la pagesia va ser una idea central perquè, sovint, des de la mirada urbana, es romantitza. Per posar-ho en pràctica, no hi ha una altra manera més directa que fer-ho des del consum d’aliments de proximitat i agroecològics perquè “menjar és un acte polític i la gent sap entendre-ho, però cal que ens esforcem més a fer pedagogia i comunicar totes les implicacions que té el que comprem”, sintetitzava Rosa Cerarols, geògrafa i antropòloga de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
En aquesta línia, la ponència de cloenda a càrrec de Neus Monllor, consultora agrosocial, i Dirk Madriles, pastor i representant de la Xarxa de Relleu d’Explotacions Agràries, va subratllar la necessitat de promoure els vincles afectius i de respecte, més enllà dels econòmics: “Sabem crear cadenes logístiques funcionalment perfectes, però amb quins valors? No calen invents de cap enginyeria complexa, sinó portar al context actual els valors de respecte i responsabilitat que ja coneixem perquè la transició agroecològica es fa amb cap, cor i mans”, concloïa Neus Monllor.
Unir esforços entre administracions
La jornada va ser organitzada per l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), un espai integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’empresa pública Promotora dels Aliments Catalans (PRODECA). L’objectiu d’aquesta oficina conjunta és posar en pràctica “una forma de col·laboració innovadora, tot unint esforços i creant projectes conjunts per fer assequible i accessible una alimentació més saludable i sostenible per a tota la ciutadania i amb preus justos per a la pagesia”, tal com explica Lidón Martrat, que n’és la coordinadora.
Aquests objectius estan presents en les línies de treball de les respectives administracions, però, tanmateix, impliquen sectors i àmbits territorials diversos i exigeixen cooperació i col·laboració. Ester Vidal, Directora del Servei d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, assenyala que “després de la feina que cadascuna ha fet en els darrers anys, vam veure que tenia sentit compartir avenços, generar coneixement i debat perquè soles difícilment ens en sortirem”.
