Remolatxa
La remolatxa és l’arrel de la bleda i és per això que, en català, se la coneix com bleda-rave. En un principi, només se n’aprofitava la fulla i no va ser fins el segle XVI que es va començar a consumir l’arrel.
En podem trobar varietats diverses, com, per exemple, la remolatxa farratgera, la remolatxa sucrera (varietat de la qual s’obté el sucre industrial) o la remolatxa de taula, d’on surten la remolatxa llarga, la remolatxa plana o la remolatxa rodona (la més coneguda comercialment).
-
Principalment, la remolatxa és rica en sucres, però, com que també és rica en fibra, té un valor calòric reduït. També cal destacar que és font de vitamines del grup B, especialment de les vitamines relacionades amb la producció d’anticossos, amb la regulació del sistema digestiu i amb el bon funcionament del sistema immunològic, i rica en minerals com el ferro, el potassi i el iode.
-
A l’hora d’escollir la remolatxa més adient, cal buscar les que siguin llises, fermes, carnoses, rodones i, sobretot, que tinguin fulles (encara que estiguin pansides).
Pel que fa al consum, podem menjar la remolatxa crua (gaspatxos, sucs, crudités, etcètera) o cuita (cremes, amanides, etcètera).
